Guau! No esperava pas que tingués tanta acceptació aquesta proposta, de veritat! I per això, el meu bon moment avui ha set obrir el blog i veure que hi havia tanta participació. Moltes gràcies a tots els que hi heu escrit fins ara i a tots els que m'heu comentat la vostra opinió positiva pel blog tant per mail com per cara a cara (que sempre fa il·lusió trobar-te l'Albert i la Maria abans d'anar a treballar jejeje). A tots tots tots moltes gràcies!
Anem per alguns dubtes que han sorgit. Per començar doncs sí, com diu l'Ada, s'ha de tenir un compte obert amb google (us podeu fer un correu gmail amb un plis-plas) per poder deixar-hi un comentari. En cas de no tenir compte, podeu llegir el blog igualment així que no hi ha problema. El segon tema, és el de participació. Aquest és un blog obert a tots i a tothom i res m'agradaria més que tot aquell que ho vulgui, que també expliqui els seus bons moments. Així que, com a casa nois! Espero llegir-ne molts! Per cert Neus, m'hauràs de dir qui fa corre aquest rumor... perquè la Núria em va dir el mateix i no tinc ni idea de qui és el vostre "talp"! :)
Bonus Track: Nou espai que s'hem va ocorre ahir a la nit. Cada dia intentaré recomanar un video, una cançó o el què sigui. Aquí ve el primer, un video que segur molts heu vist però que és realment entranyable. Es tracta del video d'una nena petita xina cantant. Crec que a tots ens arrenca un somriure cada cop que el veiem (d'acord, si l'has vist 24 vegades seguides, a la 25 ja no tant, però bé).
http://es.youtube.com/watch?v=VMOFEeGr-WM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bones Dani des de Sant Bartomeu també se't farà un seguiment del teu blog. El que no entenc és a quines hores escrius en el blog al les 6:41 de la matinada? a les 5:14? xaval descansa una mica, que després no estaràs fi pel cap de setmana.
Una reflexió amb el que deia el Dani de les cares llargues i el sentiment negatiu i d'insatisfacció, com que sempre volem més la primera reacció que tenim és la frustració i sempre pensem en el que no tenim, el que fan els altres de dolent, etc. Però us heu parat a pensa en com tot el que tenim depén dels altres i que gràcies a l'esforç dels altres. Gràcies a l'amor dels nostres pares hem sobreviscut i em hem pogut crèixer, per gaudir de la música hi ha moltes persones que hi han dedicat moltes hores a escriure-la, donar-la conèixer, etc. Per poder tenir un plat a taula cada dia han col·laborat des de pagesos, transportistes, la gent que treballa a la botiga, el "jefe" que ens ha pagat un sou per anar-ho a comprar i molts més.
Normalment no pensem en aquestes coses, els altres ens donen molt més del que pensem!
A mi em canvia molt la perspectiva pensar així,aprecio molt més el que tinc, espero que us inspiri a vosaltres també:)
Jejeje acabo de veure que això del rellotge del blogger no està a l'hora d'aquí, posa que he escrit el comentari a les 8:39 i són les cinc de la tarda, jaja.
Ja deia jo...
Publica un comentari a l'entrada