Bon dia

Tal i com vaig poder escoltar en el programa El món a Rac1 ahir, s'ha reeditat el disc Bon dia del grup de rock català Els Pets. Més en actiu que mai, per cert! Podríem dir que aquest va ser el disc que va acabar de llençar el grup de Constantí; el disc que realment els va llençar a la fama. Potser celebrar els 10 anys de la seva edició és motiu de sobres per la seva reedició, potser sí, però al meu parer (i aquí és on entra, com sempre, la nostàlgia) és un dels seus millors treballs. Cançons com Bon dia, Una estona de cel, dissimulat, o Bona nit (per dir-ne algunes) ja formen part del meu I-tunes mental. Un disc (en el seu moment el vaig adquirir en cassette; tela!) positiu, fresc, alegre, quotidià i (també altre cop, i amb una tendència cada cop més present en les seva discografia més actual, ja no tant reivindicativa) en certa manera nostàlgic. Ai la nostàlgia! Potser per culpa d'ella he fet aquest escrit avui. Sigui com sigui, tenia ganes de comentar algun dia aquest grup, perquè escoltar, i sobretot cantar, cançons seves és una delícia i molt... moments yellow jajaja. Estic molt molt molt a favor de cantar cançons, per cert. Ja sigui a la dutxa, rentant plats, conduint o cantant-la pel singstar de la playstation. Ara que hi penso, Els Pets en concert a Torelló molt aviat... a veure si hi puc anar!

Bonus Track: Aquí us deixo un enllaç al youtube d'el concert d'Els Pets al Música Viva de Vic del 2001, crec que posa. Segurament jo estava per allà. La cançó és "Por" i sí, ja sé que no és del disc Bon dia, però... m'encanta aquest vídeo. http://es.youtube.com/watch?v=m6rByOd5rmQ