Anem pel concert. Brutal. I no, ningú es va dormir! Això sí, era un concert de Coldplay per a fans de Coldplay... si no t'agrada el grup, no es convertirà en el concert de la teva vida. Tinc que dir, però, que tenen un molt bon directe, força potent, i això no ho esperava. Vaig poder omplir el meu Ipod mental de molts moments yellow (fent publicitat del blog en el meu blog; molt bé Dani, segueix així!). Albert, un concert inoblidable, oi? Curiositat; les nostres localitats eren en un lateral llunyà de l'escenari. Començat el concert, i veient que encara hi havia molt espai a la pista central, vam decidir saltar la barrera i anar a la pista. Un concert no es pot viure assentat en una grada, s'ha de viure a peu de pista! Clar que sí! Per cert, aquí us en deixo algun vídeo, per compartir un d'aquests moments dels que parlo sempre aquí amb vosaltres. Mira, m'agrada compartir. No us perdeu tot un Palau Sant Jordi cantant i saltant... i sí, hauria d'haver gravat més estona la cançó, però la volia disfrutar plenament i en directe :)
Sabeu, a vegades surt a compte saltar algunes barreres... ah, i Viva la vida!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada