Doncs si, ja tinc Facebook (pronunciar-ho en anglès, no en català, aixi; feisbuk! ). Feia dies que l'Arnau m'anava al darrere (no literalment) amb la dèria de que em fes un Facebook, que era "lo más de lo más" en noves tecnologies comunicatives, que en dic jo. M'ha sortit el nom ara mateix, tu, així tal qual! El què passa és que, entre que l'Arnau és polític (i per això no te'l creus massa; per inèrcia) i altres coses que tens per fer, doncs mai acabava de trobar el moment. Però fa qüestió de 2-3 dies vaig decidir que el moment... havia arribat. I aquí em teniu! Bé, és un dir, aquí no, al Facebook vull dir. I quina sorpresa! No està gens malament, la veritat! Sobretot perquè amb un parell de persones que coneguis, aquell parell de persones en coneixen moltes més (que potser tu coneixes, o no clar, tot no pot ser tampoc) i aquestes, en coneixen moltes més... és un no parar! I d'aquesta manera, en qüestió de 2 dies, he reconegut antics companys no ja de l'E.S.O. sinó també del Guillem de Montrodon! Tela, tu! I què voleu que us digui, això m'ha donat peu a pensar (activitat que intento evitar sovint però que mira, a vegades es posa bé). El meu pare sempre diu que els bons amics es poden comptar amb els 5 dits de la mà. És possible que així sigui, però què son bons amics? Hmmm... per a mi, bons bons amics son aquells més propers, aquells de fa temps (sí sí, ara vindria tot allò de "son els que no et fallen mai", "els que hi son en els bons i en els mals moments", etc... però us ho estalviaré), aquells que visiten el teu blog sovint malgrat no deixar-hi mai cap comentari, sols per després en riure's del què escrius (és probable que jo en el seu lloc faria el mateix ;)), o aquells amb els que celebres els aniversaris. Tal i com vam fer el dissabte passat, eh gent? Aquests son els bons amics! Però també hi ha tota la resta, i tots ells també son amics! I tant que sí! Els antics companys d'escola, d'institut, d'universitat, la gent amb qui treballes, la gent del messenger, els veïns, les persones amb qui et creues anant a treballar cada dia, el quioské (està ben escrit, així?) a qui compres el diari dia rere dia, els amics dels amics amb qui hi has parlat una mà de cops però no tens ni idea de com és diu... en fi, em sembla que ja m'ha quedat prou "ensucrat" tot plegat i millor ho deixo aquí per evitar-me noves burles (jeje benvingudes siguin, així fem conyeta).
Ah, i sigueu feliços!
Bonus Track: Volia posar el "friends will be friends" de Queen però m'ha semblat que el comentari d'avui ja no era apte per diabètics així que... posaré algun enllaç a muchachada nui, que sempre fa gràcia, tu. Zubizarreta!!!:
1 comentari:
Hola Dani! Sóc la Laura Ramos de Centelles
M'he estat llegint algun dels teus aricles, i estàs ben pinxat! Són molt divertits!
Ah i jo tb tink facebook, però fa 2 dies que el tinc i nosé gaire com funciona, si mi trobes ja em faràs amiga, si et trobo jo ja t'hi faré jo.
Bueno un ptonet, ens veiem per la uni a partir del 15 no?
Vagi mol be!
Publica un comentari a l'entrada