Carai, fa dies que no escric res, eh! Pareu d'enviar cartes, mails i trucades a altes hores de la matinada (per no mencionar les amenaces de mort) demanant que torni a escriure, perquè ja no cal...!
Com alguns sabeu bé, aquests dies he estat de sopars i dinars (i aquesta setmana puc veure allà aprop, al divendres, el de fi de temporada de La Cabra) i, recordant el darrer escrit d'aquest mateix blog en el que comentava el valor de, senzillament, sopar, en aquest vull remarcar el poder d'una bona conversa. Aquestes bones conversacions molts cops acompanyen un bon sopar. Encara que, al meu entendre, acaba esdevenint el cas contrari; el sopar esdevé l'acompanyament de la conversa. Siguem clars, en aquests sopars el tema de conversa no gira entorn únicament als aliments disposats sobre la taula (ostres, m'ha quedat molt cerimoniós aquest comentari), ni molt menys. En aquests sopars es comenta com han anat els darrers dies, què ha passat al món (no el món de Rac1, jeje, acudit fàcil), quan temps fa que no veus a aquell o aquella altre persona, antigues anècdotes de classe, antics amors i desamors, escenes memorables de la història del teu grup d'amics, moments humorístics de dubtós sentit de l'humor (en les que, casualment tu n'ets el protagonista; i tots en tenim algunes, eh gent), etc... en fi, uns sopars per disfrutar de l'art de l'oratòria i que em recorden que, en els temps en què no hi havia ni televisió, ni cine, ni consoles, ni ordinadors, aquest acte tant natural avui en dia esdevenia l'acte social per excel·lència; no sols com a mitjà d'informació, sinó també d'educació, de socialització i com no, diversió.
Bonus Track: Comentari dedicat a la gent de classe del sopar de divendres en especial, i també a tot el grup d'amics que formen la colla per tots els sopars que hem disfrutat, i com no, els que ens queden per disfrutar.
