PC out... again!

Doncs sí, després de segles i segles de no escriure res, per fi m'he decidit a reprendre això dels blogs/blocs (i sí, encara no he après si s'escriu d'una manera o de l'altre!). Com alguns ja sabreu, en aquest petit racó d'internet, explico i comento petits moments de felicitat que em passen durant la setmana. El d'avui és un pel estrany. Fa res, m'acaben de trucar els de la botiga d'informàtica per dir-me que el meu ordinador encara està espatllat i que el tornen a la fàbrica a reparar-lo... de nou. Fa un mes i mig que no el tinc i... el trobo a faltar, la veritat! Disposo d'un portàtil antic amb el que vaig tirant, però... va molt lent! No hi tinc els meus programes, ni les meves carpetes i la versió de msn de què disposo és prehistòrica! Així doncs, hauré d'esperar... una setmana més com a mínim, m'han dit. Tot plegat em farà anar d'allò més malament en molts dels projectes que tinc encarregats i/o m'he proposat a portar a terme per aquestes setmanes.

I tu diràs, on és el moment de felicitat en tot això!? Doncs que un cop controlada l'emprenyamenta inicial, he pensat que dedicaré més temps a dibuixar a mà, pintar i llegir i de pas planificar el meu temps. També m'he apuntat a classes de guitarra, mira! Bona idea, no et sembla? Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui... vaig a comprovar-ho!

P.D: Amanaço en fer un rentat de cara a la pàgina... estàs avisat!

SIN SIN SIN

Saps, porto unes quantes setmanes més "místic" del normal. Encara és d'hora per saber si és bo o dolent (espero que bo), però la meditació, certes lectures, música i el conviure amb persones molt interessants m'està canviant d'alguna manera. De quina manera? Espero que a millor!! Sí, ja ho se, tot està canviant sempre. Com diu la cançó de Shuarma "así como todo canvia, que yo canvie no es estraño... canvia, todo canvia". No obstant, m'agraderia treure ferro a l'assumpte i fer cas a una de les frases-de-llibre-que-sempre-tinc-a-mà, que diu així: "La felicitat és descobrir que res importa massa". Per tant, a dismitificar! I què millor que veure (també escoltar, però sobretot veure) el videoclip de la cançó "Sin Sin Sin" de Robbie Williams. Et poso aquí sota l'enllaç del videoclip amb la cançó subtitulada en castellà. Per si mai em torno una mica gurú!

Bonus Track: Bé, el Bonus no és altre que l'enllaç. No se per què, però no es sel·lecciona així que... ja saps, "corta y pega":

http://es.youtube.com/watch?v=cyLOEXVNaiM

Club Atlètic La Cabra, gràcies

Ja fa uns quants dies que ho vinc pensant i volia comentar-ho aquí el blog. Estimat lector, tinc la gran sort de jugar en el millor equip de Tercera Regional i potser, diguem agosarat, el millor equip del món. Aquest no és altre que el Club Atlètic La Cabra. Segurament no som els millors (només cal veure la classificació; anem últims), segur no som l’equip més famós de la categoria, segur no som el club amb més socis, segur no tenim les millors instal·lacions... de fet, si comencem a buscar-hi defectes potser som dels pitjors clubs de la comarca. Això sí, tenim l'Enric. I a nivell humà, som dels millors segurs! No en tinguis cap dubte! Setmana rere setmana, malgrat perdre, tots anem a entrenar cada dimarts i dijous (mai som menys de 16; quants equips poden dir el mateix?). Setmana rere setmana, tot l’equip mostra un comportament exquisit en tots els camps. Setmana rere setmana, tots marxem amb el cap ben alt sabent que ho hem donat tot (i qui fa tot el què pot, no està obligat a més diuen). Però sobretot, som un equip, amb el què això implica; som companys d’equip i el bon rotllo és permanent. Quants equips poden dir això? Sí, potser molts... però jo ara parlo del meu, d’acord?

No saps quin equip és aquest? No et preocupis, per això en David i jo vam crear el blog de La Cabra ( http://calacabra.blogspot.com/ ) on cada setmana podràs llegir La Crònica, veure resultats, i llegir entrevistes a gent del club. De fet, gràcies a aquest blog, cada dia que passa veig que m’agrada més aquest club. I si no t'ho creus, llegeix alguns dels comentaris de gent que participa en el blog. Gràcies a tots ells.

Bonus Track: El bonus track d’avui és un videoclip de “La casa azul”. Què hi puc fer, m’encanta aquest grup, el bon rotllo que porta i sobretot aquesta cançó. Genial, "y esta noche ellas cantan para mí".

http://es.youtube.com/watch?v=qKvrSNqRqEE

Happy -go- lucky

Sí, sí, fa molt i molt temps del darrer cop que vaig escriure el blog però... com bé sabeu molts de vosaltres, he tingut problemes tècnics. Primer amb l’ordinador (ja solventat al comprar un PC nou, que per cert va de perles) i segon amb internet. Aquest darrer encara per arreglar. Així doncs, us escric des de la universitat jejeje. Anem per feina!
Al fer temps que no escric, tinc un grapat de temes “yellow” per comentar! Però només n’esmentaré un, d’acord? Així no em faré massa pesat (i de pas em guardo temes per comentar més endavant, jeje).

La pel·lícula “Happy, una historia sobre la felicidad” (en anglès “Happy-go-lucky”) del director Mike Leigh. La vaig anar a veure fa cosa de 3 setmanes, en versió original. De fet, la vaig voler veure com a feina-autoimposada per a comentar en aquest blog, i la cosa va anar força bé. De què va? D’una professora de primària, Poppy (gran Sally Hawkins), que viu en el seu món feliç de mestra, vivint a la seva manera, soltera i compartint pis amb una amiga. Un dia decideix treure’s el carnet de conduir i com a professor li toca un home de caràcter totalment oposat al seu. Passa força bé, molt en consonància amb l’estil proper de les pel·lícules angleses, amb no massa ritme, però de manera agradable. El millor del film? Poder veure dues maneres de fer. Una; viure feliç a la teva manera sense importar què pensin els altres. I dues, viure amargat. Segurament ja no està en cartallera (potser sí en alguna sala de Barcelona) però si voleu veure alguna pel·lícula amb un rerefons semblant, jo recomano sempre “Melinda & Melinda”, de Woody Allen. Si bé son dues pel·lícules molt diferents, crec que tenen en comú mostrar a l’espectador dues maneres oposades de prendre’s la vida. Sigueu feliços!

Doncs si, teniu tota la raó, fa segles que no escric al blog! Però tinc una raó de pes; l'ordinador no em va bé i cada 10 minuts s'apaga sol! Sí, sí, com sentiu (bé, llegiu)! La mare que el va...! I això clar, fa difícil el poder escriure un article "curtet" dels meus de tant en tant. I direu; "oh, i com és que has pogut publicar això ara?". Doncs escribint-ho des de la biblioteca de la universitat! Què voleu que us digui, no és el mateix que fer-ho des de casa però almenys he pogut escriure alguna cosa, oi? Anem pel tema. Sabeu allò de "no hi ha mal que per bé no vingui"? No hi podria estar d'acord. El fet de no poder accedir al PC tots aquests dies (més enllà de 10 minuts comptats per dia, no fos cas que s'arraglés de cop) ha fet possible que entrés de nou al món de la lectura. Un món que tenia, per cer, força abandonat. Així doncs, ja he tornat a llegir força abans d'anar a dormir (també al tren, com no; el total de 3 hores per dia dona per molt) i he recuperat de nou llibres sobre el Tao. Així que... torno a ser força espiritual ara, mira. Bé, tampoc massa, ja em coneixeu!

Bonus Track: Mmmm... llegiu. El què volgueu, és igual! Total, pel què fan a la televisió...

Wonderful World

A la feina sempre escoltem Rac1. Al matí toca El món a Rac1, després el Minoria i La segona hora (gran Quim Morales) i després... toca anar a dinar! I ja no tornem a posar la radio fins a les 3. Llavors arriba l'hora del Tot és possible. El programa no està malament, i molts cops serveix de gran ajuda a moltes persones però... ja em cansa una mica. L'altre dia, ja no vaig poder més i amb el jefe vam decidir cambiar d'emissora durant aquella hora tot esperant el Versió Rac1 d'en Clapés i el senyor Virgili. I vam posar Rac105. Ja fa molt temps que escolto aquesta emissora per les nits, o al matí abans de sortir de casa (amb el programa Freakandó Matiné) i què voleu que us digui; m'encanta. Potser m'estic fent gran i la nostàlgia musical ja em comença a afectar d'una manera preocupant (això no és nou, ja fa temps que en notava els afectes). Però m'agrada, i em proporciona forces "moments yellow" d'aquests. L'altre dia, sense anar més lluny, vaig poder escoltar a mitja tarda, tot treballant, la cançó Wonderful world de Louis Armstrong. Segur que tots la teniu en el vostre Ipod-mental, oi? Quina gran cançó! Aquí sota us posaré l'enllaç per veure i escoltar aquesta cançó... però si em voleu fer cas, poseu-vos en situació: Agafeu una butaca còmode i escarxofeu-vos-hi, prepareu un te o un cacaolat, disminuïu la llum de la sala o abaixeu lleugerament les persianes, tanqueu els ulls i respireu fons... i llavors, només llavors, poseu la cançó. Disfruteu, i com diu la cançó...

... and I think to myself... what a wonderful world...

Bonus Track: El videoclip del què us parlava:
http://www.youtube.com/watch?v=vnRqYMTpXHc&feature=related

...vull saber-ho tot de tu...

Com molts dels que em coneixeu i em patiu sabeu, soc un fan declarat d'aquest projecte musical anomenat "La casa azul", del Guille Milkyway. I com bé sabreu molts dels que de tant en tant mireu la tv3, fa un temps es va estrenar un programa anomenat "Els 25" amb una sintonia força curiosa. Sí! Una sintonia del Guille Milkyway, de nom "vull saber-ho tot de tu" (crec que es diu així, tal qual)! Si us he de ser sincers, no he vist cap dia aquest programa... així que no el puc valorar. Però sí he escoltat la sintonia i... des de el primer moment que l'escoltes ja no pots deixar de canturrejar-la (... o com es digui/s'escrigui). No us ha passat a vosaltres? Ai... la màgia de la música! A més, com totes les cançons d'aquest músic barceloní, desprèn bon rotllo i positivisme pels 4 cantons! Com aquest blog... quina coincidència tu! :)

P.D: Gràcies per tots els comentaris de gent que s'ha incorporat al blog i pels que ja hi participeu des de el principi i sí, tal i com us dic sempre, estic obert a tota classe de crítiques (constructives o no, jeje). Ara ja no cal que estigueu registrats; escriu el teu comentari, marca la opció d'anònim i ja està. Això si, escriu el teu nom en el comentari per saber qui ets! Sempre hi quan vulguis que jo sàpiga qui ets, clar... També podeu jugar al Pacman sinó :P

Bonus Track: La cançó complerta de "vull saber-ho tot de tu" amb un acompanyament visual de la pel·lícula Lost in Translation de Sofia Coppola:
http://www.youtube.com/watch?v=SsWMiGvRpI8&feature=related