El poder dels sopars

Carai, fa dies que no escric res, eh! Pareu d'enviar cartes, mails i trucades a altes hores de la matinada (per no mencionar les amenaces de mort) demanant que torni a escriure, perquè ja no cal...!

Com alguns sabeu bé, aquests dies he estat de sopars i dinars (i aquesta setmana puc veure allà aprop, al divendres, el de fi de temporada de La Cabra) i, recordant el darrer escrit d'aquest mateix blog en el que comentava el valor de, senzillament, sopar, en aquest vull remarcar el poder d'una bona conversa. Aquestes bones conversacions molts cops acompanyen un bon sopar. Encara que, al meu entendre, acaba esdevenint el cas contrari; el sopar esdevé l'acompanyament de la conversa. Siguem clars, en aquests sopars el tema de conversa no gira entorn únicament als aliments disposats sobre la taula (ostres, m'ha quedat molt cerimoniós aquest comentari), ni molt menys. En aquests sopars es comenta com han anat els darrers dies, què ha passat al món (no el món de Rac1, jeje, acudit fàcil), quan temps fa que no veus a aquell o aquella altre persona, antigues anècdotes de classe, antics amors i desamors, escenes memorables de la història del teu grup d'amics, moments humorístics de dubtós sentit de l'humor (en les que, casualment tu n'ets el protagonista; i tots en tenim algunes, eh gent), etc... en fi, uns sopars per disfrutar de l'art de l'oratòria i que em recorden que, en els temps en què no hi havia ni televisió, ni cine, ni consoles, ni ordinadors, aquest acte tant natural avui en dia esdevenia l'acte social per excel·lència; no sols com a mitjà d'informació, sinó també d'educació, de socialització i com no, diversió.

Bonus Track: Comentari dedicat a la gent de classe del sopar de divendres en especial, i també a tot el grup d'amics que formen la colla per tots els sopars que hem disfrutat, i com no, els que ens queden per disfrutar.

Avui explicaré dos bons moments. Tots dos, varen passar ahir. El primer d'ells fou el poder passar tota la tarda, tranquil·lament, assentat al sofà amb una cervesa frasqueta a la mà, veient 3 capítols seguits de la sèrie Battlestar Galàctica (Miquel, tenies tota la raó, una gran sèrie). Sabeu aquella sensació de "ei, em dedico tota una tarda a no pensar en res i seure de relax disfrutant d'una bona sèrie o pel·lícula"? Doncs això. A més a més, afageix-li el ventilador a prop per la caloreta i... i... sense paraules.

L'altre moment de felicitat va ser a la nit, sopant amb els meus pares a la terrasseta del jardí. No feia massa fred ni massa calor, una mica de pà amb tomàquet, un sopar lleuger, sense televisió engegada... disfrutant de senzillament... sopar. Un d'aquells moments en que agafes aire, mires a banda i banda i dius "guau, això de viure està realment bé, si senyor".

Per cert, he trobat un video al youtube que us pot alegrar. Molts coneixeu el personatge de Chaplin i, més enllà de com era a la vida real, com a personatge de ficció està sense cap dubte entre els grans de la història del cine (i com no, de la història de l'humor). Aquí us poso l'enllaç on trobareu un petit homenatge amb música de fons de Michael Jackson. Sigueu feliços i com diu el vídeo... smile.

Bonus Track: http://es.youtube.com/watch?v=iu-rLA4POkI

Com Peter Pan

Avui m'he despertat amb la sensació de que podia volar. Com no, només era ficció i segur era el record latent del darrer somni que he tingut avui, aquell moment en què estàs endormiscat. Resulta que podia volar per tota la ciutat de Vic, per sobre dels terrats, mitjançant el poder de la felicitat, fins anar a petar a una muntanya on al cim hi havia una botiga de "xuxes" (com es diu amb català?) força estranya. Deixeu-m'ho explicar. Resulta que si pensava en alguna cosa positiva, podia elevar-me uns metres. Si pensava en una altre cosa o en un record feliç, encara aconseguia aixecar-me uns metres més del terra. I així aconseguia volar. Tant això com amb lo de les "xuxes", no tinc ni idea de com es pot interpretar. És clar que es podria fer, i segur que el meu subconscient té alguna cosa a dir-me amb aquests somnis, però aquest no és el tema d'avui. El què vull comentar aquí és que tota aquesta història del somni, m'ha recordat el poder de volar de Peter Pan. Si no recordo malament, Peter Pan aconseguia que Wendy i els seus germans poguessin volar gràcies a uns "polvos" màgics. Això si, aquests "polvos" màgics només funcionaven si pensaves en un record feliç. Quina relació té el meu somni amb això? Ni idea, però el sol fet de saber (a un nivell més ideològic) que un bon record pot "elevar-te" de la teva realitat terrenal (i d'aquí el símil) resulta força interessant oi? Pensem-hi.

Bonus Track: El Bonus Track d'avui és que no hi ha Bonus Track.

Nostàlgia televisiva

Bona tarda! Avui el tema anirà de... nostàlgia televisiva (per mantenir una certa coherència entre títol i escrit, clar)! Fa pocs dies, el company Albert (diga-li Albert, diga-li Tune) em va comentar un d'aquells gags mítics del programa Sense Títol de l'Andreu Buenafuente. No se si serà per la nostàlgia o què, però crec que els gags d'aquella primera època televisiva de l'Andreu eren senzillament... genials. Clar que no soc gaire objectiu, doncs gran part del meu sentit de l'humor prové d'aquesta escola de "el Terrat". Sigui com sigui, mai és mal moment de recordar-ne alguns gags. Pel youtube n'està ple, però l'Albert em va recomanar el del "guanyar és fàcil", i aquí us l'adjunto. Com diria en Barney; Awesome!

P.D: Per cert, maikel, anima't a fer el teu blog negatiu que pot molar!

Bonus Track: http://es.youtube.com/watch?v=Ug5gQEflO4o

Sí, ja ho sé, fa dies que no escric res... però estava d'examens i treballs finals, gent! És que mira que sou tiquis-miquis, eh (s'escriu així?)! Jajaja, doncs res, aquest comentari serà molt breu. Un moment de felicitat? Aquest mateix, el poder descansar per fi de tantes setmanes amb entregues, treballs, examens (sí, només un però el més complicat per a mi, així que fora conyetes jeje)... i descansar amb el plaer de saber que has fet una bona feina i que cuasi segur que ho has aprobat tot. Hi ha res millor? Doncs sí, saber que s'acosta Sant Joan i ... estiu... aprepara't!!!

La Llei de l'Atracció

De ben segur molts haureu sentit a parlar de "The Secret", una espècie d'organització (barra espècie de secta, grup de gent, producció o "vende-libros") que parla a tort i a dret sobre la Llei de l'Atracció. Venen a dir que nosaltres, amb la ment (només pensant-hi), atraiem tot allò que ens passa a la vida. Tant coses bones com coses dolentes. Us seré sincer, al principi no hi crèia massa, però també és veritat l'opinió que tinc sobre el tema està canviant.

No sé si tinc esperit de periodista o què, però sempre que em donen l'opinió sobre una pel·lícula, un llibre, una sèrie o el què sigui, intento saber-ne o escoltar-ne diferents opinions. M'explico, si una persona et recomana un llibre, doncs m'el puc llegir o no. Però si ho fan 3, 4 o 5 persones del meu entorn inmediat, realment tindré ganes de llegir-lo. On vull anar a parar? No soc dels que creu en veritats absolutes, ni molt menys, però quan et trobes diferentes persones, de diferentes cultures, d'altres països, que et diuen el mateix però amb unes altres paraules, uns altres dialèctes, i tot sense un clar nexe d'unió, tendeixo a pensar que allò pot realment existir. Com per exemple la Fe o les religions. Existeixen moltes, però en el fons, totes venen a dir el mateix però amb diferentes paraules i diferents rituals i conductes a seguir. Doncs resulta que he trobat l'enèssim llibre que parla o menciona això de la Llei de l'Atracció. Aquest llibre es diu "La ley de la atracción", de Esther i Jerry Hicks. No sols és força interessant (malgrat que al principi parteix d'una de les premises més estranyes que he llegit sobre el tema), sinó que hi apareix un paràgraf sobre la felicitat que m'agradaria transcriure aquí textualment. Això si, aquest paràgraf ja compta com a bonus track, d'acord? És un pel llarg, però val la pena. Sigueu feliços!

"... En primer lugar felicitaríamos a esa persona por haber descubierto el más importante de los deseos: la búsqueda de la felicidad. Pues al buscar y descubrir la felicidad, no sólo encuentras la perfecta armonía con tu Ser Interior y con quién-eres-realmente, sino que también hallas la armonía vibratoria con todas las cosas que deseas.

Cuando la felicidad es realmente importante para ti, no centras tu atención en cosas que no te ayudan a sentirte bien, y el resultado de pensar sólo en lo que hace que te sientas bien es que creas una vida maravillosa repleta de todo lo que deseas.

Cuando mantienes el deseo de ser feliz y eres consciente de cómo te sientes, guías tus pensamientos en la dirección de las cosas que te hacen sentirte cada vez mejor, mejorar tu vibración y tu punto de atracción sólo atraerá -a través de la Ley de la Atracción- las cosas que deseas.

Dirigir deliberadamente tus pensamientos es la clave para una vida plena, pero el deseo de ser feliz es el mejor de todos los planes... porque al alcanzar la felicidad encontrarás los pensamientos que atraerán la maravillosa vida que deseas".

Bon dia! Doncs si Tune, ja vaig tard (per variar) i encara no he escrit. Per això ho faig ara, suposo jeje. I no, encara no he variat el marcador d'hora del blog així que no tinc ni idea de quina hora posarà ara. Per cert, l'escrit d'ahir el vaig escriure a les 6:00 del matí tornant de festa... així que té cert mèrit, eh!

Aquí va el moment yellow d'avui. Com molts sabeu, m'encanta veure pel·lícules (ho sento David, avui anar el cine no és prioritat... he d'estudiar! Agrrh!! Quin pal!!). I més si son d'aquelles pel·lícules que en certa manera "t'arriben". Sabeu què vull dir, oi? Doncs avui he trobat una cançó que feia temps que buscava. Una cançó que surt a "Magnolia", del director Paul Thomas Anderson. Sí, aquell film on en Tom Cruise fa de mestre en l'art de lligar, exacte. Doncs he trobat la cançó que sona en aquell moment on tots els protagonistes (un moment genial de retrobament amb ells mateixos) canten aquesta cançó. La cançó es diu "Wise up", d'Aimee Mann. En el Bonus Track, us poso l'enllaç. Sí, d'acord, és una cançó trista però realment "arriba". Disfruteu-la, tant la cançó com la pel·lícula companys i companyes :)

Bonus Track: http://es.youtube.com/watch?v=DsqCl2vO9xA

Bon dia!! Casi m'oblido d'escriure avui (senyal d'estar força ocupat, suposo)! Anem per feina. Bons moments avui n'he tingut varis, i la majoria d'ells relacionats amb el retrobament d'antics amics als que feia temps que no veia. Un d'ells, com no, en Pau. Feia segles que no el veia! I ja hem quedat per divendres que ve anar a prendre algú tots. També m'he trobat a l'Ariadna, que envia molts records a la família, molt especialment a me germana que si a mi ja em va just veure-la... imagineu-vos ella. També com no, trobar-se amb la Sílvia de festa és també una alegria (això ho escric per veure si s'anima a escriure-hi també, jeje), sempre tant feliç. Clar que sí! I com no, també el celebrar un dinar familiar-familiar... que ja feia molts i molts dies que no en celebrava un (per dinar familiar-familiar entenc pares, germana, avis, tiets i cosins)!
Per cert Ada, tens raó, si que va desfasada l'hora que posa el blog... intentaré arreglar-ho (si es pot, clar). Merci pel teu comentari, com no, dona per pensar.

Bonus track: Com sabeu molts de vosaltres, m'encanta la secció Celebrities del programa d'humor Muchachada Nui, i sempre que puc intento veure'l pel Youtube. Directament, si. Aquí us afageixo un dels que per mi fa més gràcia; el de Fernando Sànchez Drago. "Libertad creativa!!" Aquí teniu l'enllaç:
http://es.youtube.com/watch?v=fHdKaKPW50Q

Moltes gràcies!

Guau! No esperava pas que tingués tanta acceptació aquesta proposta, de veritat! I per això, el meu bon moment avui ha set obrir el blog i veure que hi havia tanta participació. Moltes gràcies a tots els que hi heu escrit fins ara i a tots els que m'heu comentat la vostra opinió positiva pel blog tant per mail com per cara a cara (que sempre fa il·lusió trobar-te l'Albert i la Maria abans d'anar a treballar jejeje). A tots tots tots moltes gràcies!
Anem per alguns dubtes que han sorgit. Per començar doncs sí, com diu l'Ada, s'ha de tenir un compte obert amb google (us podeu fer un correu gmail amb un plis-plas) per poder deixar-hi un comentari. En cas de no tenir compte, podeu llegir el blog igualment així que no hi ha problema. El segon tema, és el de participació. Aquest és un blog obert a tots i a tothom i res m'agradaria més que tot aquell que ho vulgui, que també expliqui els seus bons moments. Així que, com a casa nois! Espero llegir-ne molts! Per cert Neus, m'hauràs de dir qui fa corre aquest rumor... perquè la Núria em va dir el mateix i no tinc ni idea de qui és el vostre "talp"! :)

Bonus Track: Nou espai que s'hem va ocorre ahir a la nit. Cada dia intentaré recomanar un video, una cançó o el què sigui. Aquí ve el primer, un video que segur molts heu vist però que és realment entranyable. Es tracta del video d'una nena petita xina cantant. Crec que a tots ens arrenca un somriure cada cop que el veiem (d'acord, si l'has vist 24 vegades seguides, a la 25 ja no tant, però bé).
http://es.youtube.com/watch?v=VMOFEeGr-WM

Benvinguts!

Molt bon dia a tots! A resulta de l'experiència amb el taller "yellow" elaborat en l'assignatura Intervenció Educativa en el Context Social, he cregut convenient (o necessari) crear aquesta classe de blog. I escric "necessari" perquè d'alguna manera el cos m'ho demanava.
No sé què passa amb la població en general però... tant malament estem? Poses la radio i pam! Noticies dolents. Poses la televisió (sobretot Tele5, eh, Piqueres) i pam! Imatges esgarrifoses. Surts a caminar pel carrer, o agafar el metro, el tren, el bus, les botigues... i només veus que cares llargues per tot arreu. Però què està passant? (Sí, d'acord, amb això de la vaga no he triat el millor moment per vendre la moto) Però, de veritat, com diria en Laporta; "¡Al loro! ¡Que no estamos tan mal!". Ben dit Jan (d'acord, vist el barça tampoc és un bon exemple)!
Però és veritat; no estem tant malament, gent!
Per això, he creat aquest blog. Cada dia ens passen coses, i moltes d'elles son molt bones. Què passa? Doncs que no ens en adonem o no les valorem prou. Diàriament (o així ho intentaré) explicaré un d'aquests moments bons, aquí. Com no, podreu escriure-hi els vostres comentaris, opinions o explicar-me algun moment de felicitat que heu viscut aquell o un altre dia. Faltaria!
A veure si entre tots millorem tota aquesta sensació de malestar general!
Espero que hi participeu, una abraçada! :)


P.D: (s'hi poden posar Post Dates als blogs?!) Per cert, a tots aquells que no coneixeu el projecte yellow, més endavant us en faré cinc cèntims. D'avançada us explico el per què del nom; el nom de "yellow" ve de la molt coneguda cançó de Coldplay, de mateix nom. No sols m'encanta la cançó, sinó que a més a més la considero una cançó molt positiva (o almenys a mi em transmet bon rotllo). I d'aquí el nom del taller, que en definitiva és el nom d'una cançó però també el nom d'un sentiment.