Yellow

Molt bon dia a tothom! Ara feia dies que no escribia, oi? Perfecte, així he pogut replantejar-me un parell de cosetes del blog. Per exemple, el seu títol. Potser ja ho he explicat (o potser no) però té a molt a veure amb la sensació i les emocions que em proboquen una cançó molt concreta. Tots tenim no sols una cançó especial, sinó moltes, centenars segurament, però com no podia posar-les totes com a títol del blog per raons evidents (per manca d'espai de text, vaja jeje)... n'havia de triar una en concreta. I la cançó "yellow" del grup anglès Coldplay m'anava de perles per mostrar el caire que volia que tingués aquest projecte. Yellow no és només un color, és una estat de felicitat per a mi. No sé quin sentit tindrá la cançó pel mateix grup o què volien explicar al escriure-la i interpretar-la (bé, una mica d'idea si em faig), però sí sé quin sentit té per a mí. No només buscar el sentit de les coses és bo, també és molt bo buscar i descobrir el sentit que tenen aquestes coses per a vosaltres. Per això, moment de reordenament, de començar de nou, però sense oblidar el camí fet fins ara.

Doncs aquí teniu l'enllaç del videoclip i la lletra perquè pogueu escoltar (i cantar en plan karaoke si voleu, jeje) la cançó i alhora saber també què diu la seva lletra. Disfruteu-la i... sigueu feliços! :)

http://www.youtube.com/watch?v=qI8I6qcxWyU&NR=1

"Yellow"

Look at the stars,

Look how they shine for you,

And everything you do,

Yeah, they were all yellow.

I came along,

I wrote a song for you,

And all the things you do,

And it was called "Yellow".

So then I took my turn,

Oh what a thing to have done,

And it was all "Yellow."

Your skin,

Oh yeah your skin and bones,

Turn into something beautiful,

You know, you know I love you so,

You know I love you so.

I swam across,

I jumped across for you,

Oh what a thing to do.

Cos you were all "Yellow",

I drew a line,

I drew a line for you,

Oh what a thing to do,

And it was all "Yellow."

Your skin,

Oh yeah your skin and bones,

Turn into something beautiful,

And you know,

For you I'd bleed myself dry

For you I'd bleed myself dry.

It's true,

Look how they shine for you,

Look how they shine for you,

Look how they shine for,

Look how they shine for you,

Look how they shine for you,

Look how they shine.

Look at the stars,

Look how they shine for you,

And all the things that you do.

Ironman o Capità Amèrica?

En un dels viatges en cotxe, dels molts que vam fer el cap de setmana passat (gran cap de setmana a Palafrugell), vam tenir una interessant conversa. Bé, interessant almenys per a mi... jeje. El tema de conversa era la "Civil War" de la casa Marvel. Què és això de la Civil War? Resulta que, en el món de la Marvel, els super herois han arribat en un punt mort en què s'han de decidir entre registrar-se o no. Els herois emmascarats, amb la seva dèria de combatre el mal, sempre acaben causant desperfectes a mobiliari urbà, edificis i també, per desgràcia, a terceres persones. Una acció desafortunada d'uns super herois acaba en tragèdia causant centenars de morts, entre ells molts nens d'una escola pròxima. Això comporta que el govern hi posi mà al tema i obliga a registrar-se a tots els super herois. Què comporta això? Doncs que molts d'ells, emmascarats, es vegin obligats a revelar la seva identitat públicament (el cas més sonat, el de Spiderman), siguin entrenats pel govern (i per tant, al servei del govern) i un sou fixe (que tampoc està malament). Tranquils, ja acabo. Aquesta mesura adoptada no agrada a tothom i aviat es formen dos bàndols; els que estan a favor de l'acta de registre (amb Ironman al front, i amb ell Mr. Fantàstic, Hank Pym o el Vigía), i els que no, i per tant, perseguits per la llei (amb el Capità Amèrica al davant, i amb ell Spiderman, Luke Cage o Daredevil). Això comporta que, els herois no registrats... esdevenen delincuents, doncs no compleixen la llei. I aquí tenim la comunitat heroica dividida! En guerra civil! I... ja està! No ha estat tant dur com semblava, oi? El tema dona molt per més, i qui estigui interessat que m'ho demani i jo li passaré "bibliografia" sobre el tema.

I direu; "però Dani, què té a veure tot això amb els moments yellow?". En principi res, però em serveix per introduir la nova enquesta que podreu trobar al blog. La darrera enquesta (gràcies a tots per la participació) a la pregunta "què us fa feliç?", la resposta guanyadora és... "mmm... comodí del públic?" Jajaja, ben fet gent!

Anem per la pregunta d'aquesta setmana. El tema és que el personatge d'Ironman, vist el què representa l'acta de registre, es decanta per estar-hi a favor. En canvi, el Capità Amèrica s'hi oposa clarament, en part per passar a formar part d'el què ell entén per un abús del govern per tenir els super herois a les seves ordres. Ironman representa la RAÓ; el Capi representa EL COR. I jo pregunto; en què us baseu més a l'hora d'actuar en el dia a dia; amb el raonament? O amb el cor?

Fa cosa d'una setmana, en el programa Minoria Absoluta de Rac1, van proposar a l'audiència que enviessin possibles cançons per l'Oriol Pujol. Resulta que el personatge (interpretat per el gran Queco Novell) tenia una sintonia de fons per cada cop que sortia. I aquesta sintonia, necessitava d'una lletra. La sintonia era la de la sèrie "The Young Ones", coneguda aquí per tots com "Els Joves" (que gran és aquesta sèrie, tu!). Doncs bé, resulta que al llarg de tota la setmana, cada dia el personatge de l'Oriol Pujol cantava la sintonia amb la lletra escrita per algun oient. En Jaume (el meu "jefe") i jo vam decidir enviar-ne una a veure què tal. La lletra feia així, i alguns l'heu patit aquest cap de setmana a Palafrugell (jeje):

Oriol Pujol, les patilles no et deixen sol!

Oriol Pujol, no ets un qualsevol!

Oriol... Pujol... del niu aixeca el vooool!

Ves amb compte... que no et guardin... en formoool!

I sí, aquest dilluns (o sigui ahir) la nostra lletra va ser escollida! Ja veieu, és una tonteria com una altre, no varem guanyar res però mira... almenys van dir els nostres noms i la cançó no va sonar malament del tot! Seran aquests els meus 5 minuts de fama!? Ni idea. Però, mira, després de tants anys escoltant aquest programa cada dia... doncs, fa com il·lusió que et mencionin, oi?

Bonus Track: Aquí us poso l'enllaç de la capçalera de la sèrie "The Young Ones". On sentiu la tornada de la cançó, hi podeu posar la meva lletra ;)

http://es.youtube.com/watch?v=meioyAthGDw

Bon dia

Tal i com vaig poder escoltar en el programa El món a Rac1 ahir, s'ha reeditat el disc Bon dia del grup de rock català Els Pets. Més en actiu que mai, per cert! Podríem dir que aquest va ser el disc que va acabar de llençar el grup de Constantí; el disc que realment els va llençar a la fama. Potser celebrar els 10 anys de la seva edició és motiu de sobres per la seva reedició, potser sí, però al meu parer (i aquí és on entra, com sempre, la nostàlgia) és un dels seus millors treballs. Cançons com Bon dia, Una estona de cel, dissimulat, o Bona nit (per dir-ne algunes) ja formen part del meu I-tunes mental. Un disc (en el seu moment el vaig adquirir en cassette; tela!) positiu, fresc, alegre, quotidià i (també altre cop, i amb una tendència cada cop més present en les seva discografia més actual, ja no tant reivindicativa) en certa manera nostàlgic. Ai la nostàlgia! Potser per culpa d'ella he fet aquest escrit avui. Sigui com sigui, tenia ganes de comentar algun dia aquest grup, perquè escoltar, i sobretot cantar, cançons seves és una delícia i molt... moments yellow jajaja. Estic molt molt molt a favor de cantar cançons, per cert. Ja sigui a la dutxa, rentant plats, conduint o cantant-la pel singstar de la playstation. Ara que hi penso, Els Pets en concert a Torelló molt aviat... a veure si hi puc anar!

Bonus Track: Aquí us deixo un enllaç al youtube d'el concert d'Els Pets al Música Viva de Vic del 2001, crec que posa. Segurament jo estava per allà. La cançó és "Por" i sí, ja sé que no és del disc Bon dia, però... m'encanta aquest vídeo. http://es.youtube.com/watch?v=m6rByOd5rmQ

Concert Quim Vila

Ahir mateix, diumenge 6 de Maig, Quim Vila va actuar al teatre Cirvianum de Torelló. Potser alguns de vosaltres hi vau poder anar (parlo llançant frases a l'aire per si hi ha algun lector nou, doncs aquest blog s'ha adherit ja a l'osonosfera). Doncs bé, com que qualsevol excusa és bona per anar a Torelló i a més, veure un recital-concert-monòleg en directe (i gratis!), allà hi vam anar en Miquel i jo. Llàstima que la resta de la colla no poguéssiu venir perquè varen ser dues hores de no parar de riure (i el sentit de l'humor és bàsic per ser feliç)! Per sort, em teniu a mi (o no, mai se sap) i aquest blog i aquí us deixo dues petites perles. A veure si les sé posar, perquè ordinadors i jo a vegades no ens portem massa bé. Espero que sí. Una perla en forma de vídeo perquè us feu una idea del directe. El vídeo no dura massa estona, però son prou interessants... a veure què us sembla! En tenia un altre apunt... però tardava molt molt molt a carregar-se... En fi! Estimats lectors i lectores, Quim Vila Rules!

Bonus Track: "El regal de la felicitat pertany a qui el desenvolica", Anònim.

Father & Daughter

Gràcies per la informació, Maria! (I per participar, també) Però és avui divendres... o el divendres que ve? No, perquè si és avui ho veig del tot impossible, però si és el que ve... se'n pot parlar! Anem a la "secció" en si. Jajaja feia dies que volia dir aquesta frase! Bé, alguns de vosaltres coneixeu el màgic món de l'animació i alguns de vosaltres no sols això; també us apassiona. D'altres, el vau descobrir quan éreu petits i potser el vau abandonar a l'adolescència. No importa massa, a vegades has de deixar coses pel camí, per poder-ne descobrir d'altres. Com diuen, millor buidar la teva maleta de coses inútils abans de començar un nou el viatge. De totes maneres, per a tots aquells que encara disfruteu de l'animació, i per aquells que en teniu un bon record d'infantesa, aquí us adjunto un petit curtmetratge que ens van passar a l'assignatura Teoria i Història de l'Animació, del gran Joaquim Dols. El curtmetratge es diu "Father & Daughter", de l'artista Michael Dudok de Wit. D'aquelles animacions que toquen la fibra.

Bonus Track: "La dicha de la vida consiste en tener siempre algo que hacer, alguien a quien amar y alguna cosa que esperar", Thomas Chalmers.

Coneixeu el grup La sonrisa de Julia? No? La veritat és que últimament no s'en parla massa, i de fet, en el seu moment àlgit tampoc s'en va parlar massa (les coses com son)... sigui com sigui, d'ells s'en va dir que eren els Coldplay espanyols. No ho sé, potser és dir molt, però de totes maneres a mi m'agraden molt; bona música, bon "rollito", bones melodies i també bones lletres. Aquí us adjunto la cançó. Aquesta en particular, boníssima, i té un punt espiritual que a més d'un li pot interessar. En el bonus track no us poso l'enllaç al videoclip, perquè no l'he trobat, i per això us poso l'enllaç al videoclip del seu single més famós. Sigueu feliços!

Lo crean ellos o no, has vuelto a sonreir, y ya nadie podrá, burlarse más de ti; pues crece tu valor. Dentro, adentro. Valor para fundir, su fuerza con tu paz; Valor para vivir, tu propia soledad. No te hace falta nada, que no tengas dentro, adentro. Un océano azul, crece dentro de ti... sólo enciende la luz, cuando quieras verlo.
Si el miedo vence en ti, si pierdes el control, y no sabes que hacer, para no estar peor; las respuestas estan, dentro, adentro. Un océano azul, crece dentro de ti, utiliza su lluz... Un océano azul, crece dentro de ti... sólo enciende la luz; cuado quieras verlo. Un océano azul, crece dentro de ti... sólo enciende la luz; cuando quieras verlo, cuando quieras verlo, cuando quieras verlo... Cuando quieras verlo, cuando quieras verlo; dentro, cuando quieras verlo...
Bonus Track:http://es.youtube.com/watch?v=rVvcVKdfTBk&feature=related