Perquè em ve de gust... però sobretot pensant en vosaltres, estimats lectors

Ara que la nit s'ha fet més llargaaaa... és broma! Ara sí; ara que encara tinc vacances (fins dilluns, i això no és molt marge d'acció però en fi) he decidit millorar aquest blog tant com pugui. Com heu pogut veure, he tret la imatge gegant que apareixia a la part superior. De fet feia més nosa que servei i el què interessa és la rapidesa i el dinamisme a l'hora de llegir el comentari, no? Doncs això. També he cambiat la meva foto, ara molt més xula... com si em fes el xulo, vaja (més xula, anant de xulo... el nivell d'humor és aquest!). I també he afegit uns quants vídeos del youtube, així en plan videoclips de grups que m'agraden. A veure què us sembla aquesta nova manera de fer!

Bonus Track: Una petita suggerència, podeu escoltar els videoclips mentre llegiu els articles i/o els comentaris... queden força bé ;)

Hellboy II The Golden Army

El millor seria, un cop tornat de vacances comentar-les i explicar com ha anat tot. Això seria el millor, el més correcte. Però no em ve de gust, així que ho faré més endavant. Però el que si que em ve de gust és comentar l'estrena cinematogràfica destacada (almenys per a mi) de la setmana, que no és altre que Hellboy II, the Golden Army.

No se vosaltres, però jo ja en tenia ganes (i més si vas per el Multicines Sucre sovint, i veus tots els cartells gegants promocionals de la peli per a tot arreu). Tinc que dir que, gràcies a Internet, jo ja la he vist (en V.O.S. això sí) i... m'ha agradat força. Potser més que la primera i tot! Clar, al ser la segona part, ja no ens fa falta la introducció de cada personatge i podem anar de cap al tema; al pur i dur entreteniment, acció i diversió de la trama. Es nota que tant el director com els actors i l'equip artístic d'aquesta pel·lícula s'han deixat anar i han disfrutat com camells. Veure moments com en el que Hellboy comparteix cerveses amb l'Abe parlant de noies, el mateix hellboy en plena infància escoltant el prof. Bruttenholm explicar-li un conte, o una de les picabaralles verbals entre el dimoni i el nou integrant "protoplasmàtic" Johann Krauss, faran les delícies de tot fan del còmic d'en Mignola (com jo, jeje) o de la saga en general. Per no dir que, qui encara no ho era, amb aquesta peli es farà fan total del director. Així doncs, aquest divendres (o a partir d'aquest) toca disfrutar d'una bona peli d'acció, humor però sobretot d'entreteniment d'alt nivell, fet amb gràcia al cine.

Ah, i tranquils, les vacances ja les comentaré ;)

Bonus Track: Aquí us deixo l'enllaç del trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=aG0wsBrq7jI

Hijo de Puta, hay que decirlo más!

Com ve sabeu alguns de vosaltres, soc un fan de l'humor surrealista que practiquen els integrants del programa Muchachada Nui (o La Hora Chanante, en el Paramount Comedy). Estic fart de veure'm tots els Celebrities que trobo, l'Al fresco del Marciaaaaaaaaaaaaaaaaal! (p'a serviros) o l'Enjuto Mojamuto per dir-ne alguns. Hi ha altres gags, que tampoc maten, també és veritat. Però en fi, m'agrada, tu!

Per cert, me'n vaig de vacances! Tota la setmana estaré fora, si, i per això no podré escriure res aquí (sort que porto ja més d'una setmana sense escriure... així ja esteu acostumats i no us afectarà tant! ai, estic en tot, eh...). Per això, aquí us poso una mostra més d'aquest humor surrealista perquè, "Hijo de Puta, hay que decirlo más! Hay que decirlo más!".

Sort i... sigueu feliços!

Bonus Track: Aquí el teniu, l'enllaç del vídeo del què us parlo:

http://www.youtube.com/watch?v=MXolkYmTzsQ

Ja torno a tenir Internet!

Em sap greu gent, però el moment yellow d'avui no pot ser un altre; Ja torno a tenir Internet!! Déu meu!! Quin descans, la veritat! Sí, només feia 2 dies que no en tenia però... ho trobava tant a faltar! Crec que en soc addicte! (almenys una mica, si!). Mireu... gent del messenger, el meteocat, el travian, la programació del cine, el youtube, la pàgina web lavanguardia.es, altres blogs, el "descarregador" desdeunlugarmejor... tot això és com el pa meu de cada dia!! I per fi... ho torno a tenir tot al meu abast. Torno a estar connectat al món!!!!!!

Bonus Track: Gent, m'he enamorat... musicalment i visualment (i quí sap en quins nivells més!). Aquí us poso l'enllaç d'aquesta jove artísta que, de seguir així, potser d'aquí poc en sentim a parlar. Qui sap! Maikel, no babegis massa eh... noia mig escossesa i japonesa (jejeje):http://www.youtube.com/watch?v=H1RXfiRPE74

Yellow

Molt bon dia a tothom! Ara feia dies que no escribia, oi? Perfecte, així he pogut replantejar-me un parell de cosetes del blog. Per exemple, el seu títol. Potser ja ho he explicat (o potser no) però té a molt a veure amb la sensació i les emocions que em proboquen una cançó molt concreta. Tots tenim no sols una cançó especial, sinó moltes, centenars segurament, però com no podia posar-les totes com a títol del blog per raons evidents (per manca d'espai de text, vaja jeje)... n'havia de triar una en concreta. I la cançó "yellow" del grup anglès Coldplay m'anava de perles per mostrar el caire que volia que tingués aquest projecte. Yellow no és només un color, és una estat de felicitat per a mi. No sé quin sentit tindrá la cançó pel mateix grup o què volien explicar al escriure-la i interpretar-la (bé, una mica d'idea si em faig), però sí sé quin sentit té per a mí. No només buscar el sentit de les coses és bo, també és molt bo buscar i descobrir el sentit que tenen aquestes coses per a vosaltres. Per això, moment de reordenament, de començar de nou, però sense oblidar el camí fet fins ara.

Doncs aquí teniu l'enllaç del videoclip i la lletra perquè pogueu escoltar (i cantar en plan karaoke si voleu, jeje) la cançó i alhora saber també què diu la seva lletra. Disfruteu-la i... sigueu feliços! :)

http://www.youtube.com/watch?v=qI8I6qcxWyU&NR=1

"Yellow"

Look at the stars,

Look how they shine for you,

And everything you do,

Yeah, they were all yellow.

I came along,

I wrote a song for you,

And all the things you do,

And it was called "Yellow".

So then I took my turn,

Oh what a thing to have done,

And it was all "Yellow."

Your skin,

Oh yeah your skin and bones,

Turn into something beautiful,

You know, you know I love you so,

You know I love you so.

I swam across,

I jumped across for you,

Oh what a thing to do.

Cos you were all "Yellow",

I drew a line,

I drew a line for you,

Oh what a thing to do,

And it was all "Yellow."

Your skin,

Oh yeah your skin and bones,

Turn into something beautiful,

And you know,

For you I'd bleed myself dry

For you I'd bleed myself dry.

It's true,

Look how they shine for you,

Look how they shine for you,

Look how they shine for,

Look how they shine for you,

Look how they shine for you,

Look how they shine.

Look at the stars,

Look how they shine for you,

And all the things that you do.

Ironman o Capità Amèrica?

En un dels viatges en cotxe, dels molts que vam fer el cap de setmana passat (gran cap de setmana a Palafrugell), vam tenir una interessant conversa. Bé, interessant almenys per a mi... jeje. El tema de conversa era la "Civil War" de la casa Marvel. Què és això de la Civil War? Resulta que, en el món de la Marvel, els super herois han arribat en un punt mort en què s'han de decidir entre registrar-se o no. Els herois emmascarats, amb la seva dèria de combatre el mal, sempre acaben causant desperfectes a mobiliari urbà, edificis i també, per desgràcia, a terceres persones. Una acció desafortunada d'uns super herois acaba en tragèdia causant centenars de morts, entre ells molts nens d'una escola pròxima. Això comporta que el govern hi posi mà al tema i obliga a registrar-se a tots els super herois. Què comporta això? Doncs que molts d'ells, emmascarats, es vegin obligats a revelar la seva identitat públicament (el cas més sonat, el de Spiderman), siguin entrenats pel govern (i per tant, al servei del govern) i un sou fixe (que tampoc està malament). Tranquils, ja acabo. Aquesta mesura adoptada no agrada a tothom i aviat es formen dos bàndols; els que estan a favor de l'acta de registre (amb Ironman al front, i amb ell Mr. Fantàstic, Hank Pym o el Vigía), i els que no, i per tant, perseguits per la llei (amb el Capità Amèrica al davant, i amb ell Spiderman, Luke Cage o Daredevil). Això comporta que, els herois no registrats... esdevenen delincuents, doncs no compleixen la llei. I aquí tenim la comunitat heroica dividida! En guerra civil! I... ja està! No ha estat tant dur com semblava, oi? El tema dona molt per més, i qui estigui interessat que m'ho demani i jo li passaré "bibliografia" sobre el tema.

I direu; "però Dani, què té a veure tot això amb els moments yellow?". En principi res, però em serveix per introduir la nova enquesta que podreu trobar al blog. La darrera enquesta (gràcies a tots per la participació) a la pregunta "què us fa feliç?", la resposta guanyadora és... "mmm... comodí del públic?" Jajaja, ben fet gent!

Anem per la pregunta d'aquesta setmana. El tema és que el personatge d'Ironman, vist el què representa l'acta de registre, es decanta per estar-hi a favor. En canvi, el Capità Amèrica s'hi oposa clarament, en part per passar a formar part d'el què ell entén per un abús del govern per tenir els super herois a les seves ordres. Ironman representa la RAÓ; el Capi representa EL COR. I jo pregunto; en què us baseu més a l'hora d'actuar en el dia a dia; amb el raonament? O amb el cor?

Fa cosa d'una setmana, en el programa Minoria Absoluta de Rac1, van proposar a l'audiència que enviessin possibles cançons per l'Oriol Pujol. Resulta que el personatge (interpretat per el gran Queco Novell) tenia una sintonia de fons per cada cop que sortia. I aquesta sintonia, necessitava d'una lletra. La sintonia era la de la sèrie "The Young Ones", coneguda aquí per tots com "Els Joves" (que gran és aquesta sèrie, tu!). Doncs bé, resulta que al llarg de tota la setmana, cada dia el personatge de l'Oriol Pujol cantava la sintonia amb la lletra escrita per algun oient. En Jaume (el meu "jefe") i jo vam decidir enviar-ne una a veure què tal. La lletra feia així, i alguns l'heu patit aquest cap de setmana a Palafrugell (jeje):

Oriol Pujol, les patilles no et deixen sol!

Oriol Pujol, no ets un qualsevol!

Oriol... Pujol... del niu aixeca el vooool!

Ves amb compte... que no et guardin... en formoool!

I sí, aquest dilluns (o sigui ahir) la nostra lletra va ser escollida! Ja veieu, és una tonteria com una altre, no varem guanyar res però mira... almenys van dir els nostres noms i la cançó no va sonar malament del tot! Seran aquests els meus 5 minuts de fama!? Ni idea. Però, mira, després de tants anys escoltant aquest programa cada dia... doncs, fa com il·lusió que et mencionin, oi?

Bonus Track: Aquí us poso l'enllaç de la capçalera de la sèrie "The Young Ones". On sentiu la tornada de la cançó, hi podeu posar la meva lletra ;)

http://es.youtube.com/watch?v=meioyAthGDw