...vull saber-ho tot de tu...

Com molts dels que em coneixeu i em patiu sabeu, soc un fan declarat d'aquest projecte musical anomenat "La casa azul", del Guille Milkyway. I com bé sabreu molts dels que de tant en tant mireu la tv3, fa un temps es va estrenar un programa anomenat "Els 25" amb una sintonia força curiosa. Sí! Una sintonia del Guille Milkyway, de nom "vull saber-ho tot de tu" (crec que es diu així, tal qual)! Si us he de ser sincers, no he vist cap dia aquest programa... així que no el puc valorar. Però sí he escoltat la sintonia i... des de el primer moment que l'escoltes ja no pots deixar de canturrejar-la (... o com es digui/s'escrigui). No us ha passat a vosaltres? Ai... la màgia de la música! A més, com totes les cançons d'aquest músic barceloní, desprèn bon rotllo i positivisme pels 4 cantons! Com aquest blog... quina coincidència tu! :)

P.D: Gràcies per tots els comentaris de gent que s'ha incorporat al blog i pels que ja hi participeu des de el principi i sí, tal i com us dic sempre, estic obert a tota classe de crítiques (constructives o no, jeje). Ara ja no cal que estigueu registrats; escriu el teu comentari, marca la opció d'anònim i ja està. Això si, escriu el teu nom en el comentari per saber qui ets! Sempre hi quan vulguis que jo sàpiga qui ets, clar... També podeu jugar al Pacman sinó :P

Bonus Track: La cançó complerta de "vull saber-ho tot de tu" amb un acompanyament visual de la pel·lícula Lost in Translation de Sofia Coppola:
http://www.youtube.com/watch?v=SsWMiGvRpI8&feature=related

Dies de... Naruto

Fa uns quants dies que estic com malaltó i em fa malt de panxa. I estic com cansat. No se encara el per què de tot això, però per fi sembla que em recupero jeje. Però aquest blog va de coses positives, oi?! Doncs com diuen, no hi ha mal que per bé no vingui i clar, tots aquests dies fent repòs i guardant llit donen per molt temps de no saber què fer (això que l'actualització del blog de La Cabra també m'ha tingut ocupat). En fi, en un moment d'aquests, vaig agafar el primer tomo de Naruto (un manga de Masashi Kishimoto, força conegut i popular avui en dia) i el vaig rellegir de nou. I després vaig agafar el segon. I el tercer, i el... ara passo pel 24! Mare meva! La veritat és que podria parlar-vos d'aquest manga llarga estona, però com molts no us interessarà ni el més mínim, altres ja el coneixeu de sobres, i alguns no sabeu llegir (sí sí, humor surrealista a tot drap! Malalt i tot!)... doncs millor no ho faig. Això sí, us diré que el tema principal és el de lluitar per allò que volem però sobretot lluitar per complir els nostres somnis (en el cas del protagonista, lluitar per ser el millor ninja). Sigui com sigui, i costi el què costi! No deixis que ningú et digui que ets un inútil; tu també ho pots aconseguir! I no parlo de ser ninja, eh... que s'ha d'explicar tot, tu! :)

Bonus Track: Per què no sigui dit que soc una mica freak (que sí, com casi tothom), aquí us deixo un vídeo d'una colla d'amics encara més freaks... lluitant en plan Naruto. Tot sigui dit, els efectes estan força currats, si senyor!

http://www.youtube.com/watch?v=LCdLt3BaA70

Proteccion solar

Segurament molts ja heu vist aquest vídeo, o n'heu sentit a parlar. Jo ja l'havia vist (i disfrutat) fa temps, però gràcies a en Maikel avui l'he pogut recuperar. Gent, mai és mal moment per tornar-lo a veure. Sobretot en dies de baixón o per l'estil. Aquí us el deixo, disfruteu-lo... tant si esteu de baixón com si no ;)!

http://www.youtube.com/watch?v=6IzmKz2q-WM

Concert Coldplay al Palau Sant Jordi

Fa cosa de 3 anys, vaig veure per primer cop el videoclip Fix you del grup Coldplay. Coneixia vagament el grup, de cançons com Yellow o Trouble, però mai m'havia dit res. Al veure aquest videoclip (disponible en aquest blog, a la part dreta), la meva opinió vers el grup va cambiar i em vaig prometre a mi mateix que un dia jo viuria aquesta cançó en un concert. Com el què es veu (s'escolta i es sent) al final del vídeo, vaja. Dissabte 6 de Setembre de 2008, ho vaig poder complir. Sabeu... una d'aquelles coses que tens marcades a la llibreta de la vida, en la secció "coses que has de fer abans d'estirar la pota"? Doncs això. Ja la puc "tatxar" de la llista! Ara només em queden... un pilot de coses més per fer!

Anem pel concert. Brutal. I no, ningú es va dormir! Això sí, era un concert de Coldplay per a fans de Coldplay... si no t'agrada el grup, no es convertirà en el concert de la teva vida. Tinc que dir, però, que tenen un molt bon directe, força potent, i això no ho esperava. Vaig poder omplir el meu Ipod mental de molts moments yellow (fent publicitat del blog en el meu blog; molt bé Dani, segueix així!). Albert, un concert inoblidable, oi? Curiositat; les nostres localitats eren en un lateral llunyà de l'escenari. Començat el concert, i veient que encara hi havia molt espai a la pista central, vam decidir saltar la barrera i anar a la pista. Un concert no es pot viure assentat en una grada, s'ha de viure a peu de pista! Clar que sí! Per cert, aquí us en deixo algun vídeo, per compartir un d'aquests moments dels que parlo sempre aquí amb vosaltres. Mira, m'agrada compartir. No us perdeu tot un Palau Sant Jordi cantant i saltant... i sí, hauria d'haver gravat més estona la cançó, però la volia disfrutar plenament i en directe :)

Sabeu, a vegades surt a compte saltar algunes barreres... ah, i Viva la vida!

Ja tinc Facebook! Jaarrl! (això de "jaarrl" no ha quedat massa bé, oi?)

Doncs si, ja tinc Facebook (pronunciar-ho en anglès, no en català, aixi; feisbuk! ). Feia dies que l'Arnau m'anava al darrere (no literalment) amb la dèria de que em fes un Facebook, que era "lo más de lo más" en noves tecnologies comunicatives, que en dic jo. M'ha sortit el nom ara mateix, tu, així tal qual! El què passa és que, entre que l'Arnau és polític (i per això no te'l creus massa; per inèrcia) i altres coses que tens per fer, doncs mai acabava de trobar el moment. Però fa qüestió de 2-3 dies vaig decidir que el moment... havia arribat. I aquí em teniu! Bé, és un dir, aquí no, al Facebook vull dir. I quina sorpresa! No està gens malament, la veritat! Sobretot perquè amb un parell de persones que coneguis, aquell parell de persones en coneixen moltes més (que potser tu coneixes, o no clar, tot no pot ser tampoc) i aquestes, en coneixen moltes més... és un no parar! I d'aquesta manera, en qüestió de 2 dies, he reconegut antics companys no ja de l'E.S.O. sinó també del Guillem de Montrodon! Tela, tu! I què voleu que us digui, això m'ha donat peu a pensar (activitat que intento evitar sovint però que mira, a vegades es posa bé). El meu pare sempre diu que els bons amics es poden comptar amb els 5 dits de la mà. És possible que així sigui, però què son bons amics? Hmmm... per a mi, bons bons amics son aquells més propers, aquells de fa temps (sí sí, ara vindria tot allò de "son els que no et fallen mai", "els que hi son en els bons i en els mals moments", etc... però us ho estalviaré), aquells que visiten el teu blog sovint malgrat no deixar-hi mai cap comentari, sols per després en riure's del què escrius (és probable que jo en el seu lloc faria el mateix ;)), o aquells amb els que celebres els aniversaris. Tal i com vam fer el dissabte passat, eh gent? Aquests son els bons amics! Però també hi ha tota la resta, i tots ells també son amics! I tant que sí! Els antics companys d'escola, d'institut, d'universitat, la gent amb qui treballes, la gent del messenger, els veïns, les persones amb qui et creues anant a treballar cada dia, el quioské (està ben escrit, així?) a qui compres el diari dia rere dia, els amics dels amics amb qui hi has parlat una mà de cops però no tens ni idea de com és diu... en fi, em sembla que ja m'ha quedat prou "ensucrat" tot plegat i millor ho deixo aquí per evitar-me noves burles (jeje benvingudes siguin, així fem conyeta).

Ah, i sigueu feliços!

Bonus Track: Volia posar el "friends will be friends" de Queen però m'ha semblat que el comentari d'avui ja no era apte per diabètics així que... posaré algun enllaç a muchachada nui, que sempre fa gràcia, tu. Zubizarreta!!!:

http://www.youtube.com/watch?v=5KXnj4QAw50&feature=related

Perquè em ve de gust... però sobretot pensant en vosaltres, estimats lectors

Ara que la nit s'ha fet més llargaaaa... és broma! Ara sí; ara que encara tinc vacances (fins dilluns, i això no és molt marge d'acció però en fi) he decidit millorar aquest blog tant com pugui. Com heu pogut veure, he tret la imatge gegant que apareixia a la part superior. De fet feia més nosa que servei i el què interessa és la rapidesa i el dinamisme a l'hora de llegir el comentari, no? Doncs això. També he cambiat la meva foto, ara molt més xula... com si em fes el xulo, vaja (més xula, anant de xulo... el nivell d'humor és aquest!). I també he afegit uns quants vídeos del youtube, així en plan videoclips de grups que m'agraden. A veure què us sembla aquesta nova manera de fer!

Bonus Track: Una petita suggerència, podeu escoltar els videoclips mentre llegiu els articles i/o els comentaris... queden força bé ;)

Hellboy II The Golden Army

El millor seria, un cop tornat de vacances comentar-les i explicar com ha anat tot. Això seria el millor, el més correcte. Però no em ve de gust, així que ho faré més endavant. Però el que si que em ve de gust és comentar l'estrena cinematogràfica destacada (almenys per a mi) de la setmana, que no és altre que Hellboy II, the Golden Army.

No se vosaltres, però jo ja en tenia ganes (i més si vas per el Multicines Sucre sovint, i veus tots els cartells gegants promocionals de la peli per a tot arreu). Tinc que dir que, gràcies a Internet, jo ja la he vist (en V.O.S. això sí) i... m'ha agradat força. Potser més que la primera i tot! Clar, al ser la segona part, ja no ens fa falta la introducció de cada personatge i podem anar de cap al tema; al pur i dur entreteniment, acció i diversió de la trama. Es nota que tant el director com els actors i l'equip artístic d'aquesta pel·lícula s'han deixat anar i han disfrutat com camells. Veure moments com en el que Hellboy comparteix cerveses amb l'Abe parlant de noies, el mateix hellboy en plena infància escoltant el prof. Bruttenholm explicar-li un conte, o una de les picabaralles verbals entre el dimoni i el nou integrant "protoplasmàtic" Johann Krauss, faran les delícies de tot fan del còmic d'en Mignola (com jo, jeje) o de la saga en general. Per no dir que, qui encara no ho era, amb aquesta peli es farà fan total del director. Així doncs, aquest divendres (o a partir d'aquest) toca disfrutar d'una bona peli d'acció, humor però sobretot d'entreteniment d'alt nivell, fet amb gràcia al cine.

Ah, i tranquils, les vacances ja les comentaré ;)

Bonus Track: Aquí us deixo l'enllaç del trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=aG0wsBrq7jI