PC out... again!

Doncs sí, després de segles i segles de no escriure res, per fi m'he decidit a reprendre això dels blogs/blocs (i sí, encara no he après si s'escriu d'una manera o de l'altre!). Com alguns ja sabreu, en aquest petit racó d'internet, explico i comento petits moments de felicitat que em passen durant la setmana. El d'avui és un pel estrany. Fa res, m'acaben de trucar els de la botiga d'informàtica per dir-me que el meu ordinador encara està espatllat i que el tornen a la fàbrica a reparar-lo... de nou. Fa un mes i mig que no el tinc i... el trobo a faltar, la veritat! Disposo d'un portàtil antic amb el que vaig tirant, però... va molt lent! No hi tinc els meus programes, ni les meves carpetes i la versió de msn de què disposo és prehistòrica! Així doncs, hauré d'esperar... una setmana més com a mínim, m'han dit. Tot plegat em farà anar d'allò més malament en molts dels projectes que tinc encarregats i/o m'he proposat a portar a terme per aquestes setmanes.

I tu diràs, on és el moment de felicitat en tot això!? Doncs que un cop controlada l'emprenyamenta inicial, he pensat que dedicaré més temps a dibuixar a mà, pintar i llegir i de pas planificar el meu temps. També m'he apuntat a classes de guitarra, mira! Bona idea, no et sembla? Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui... vaig a comprovar-ho!

P.D: Amanaço en fer un rentat de cara a la pàgina... estàs avisat!

SIN SIN SIN

Saps, porto unes quantes setmanes més "místic" del normal. Encara és d'hora per saber si és bo o dolent (espero que bo), però la meditació, certes lectures, música i el conviure amb persones molt interessants m'està canviant d'alguna manera. De quina manera? Espero que a millor!! Sí, ja ho se, tot està canviant sempre. Com diu la cançó de Shuarma "así como todo canvia, que yo canvie no es estraño... canvia, todo canvia". No obstant, m'agraderia treure ferro a l'assumpte i fer cas a una de les frases-de-llibre-que-sempre-tinc-a-mà, que diu així: "La felicitat és descobrir que res importa massa". Per tant, a dismitificar! I què millor que veure (també escoltar, però sobretot veure) el videoclip de la cançó "Sin Sin Sin" de Robbie Williams. Et poso aquí sota l'enllaç del videoclip amb la cançó subtitulada en castellà. Per si mai em torno una mica gurú!

Bonus Track: Bé, el Bonus no és altre que l'enllaç. No se per què, però no es sel·lecciona així que... ja saps, "corta y pega":

http://es.youtube.com/watch?v=cyLOEXVNaiM

Club Atlètic La Cabra, gràcies

Ja fa uns quants dies que ho vinc pensant i volia comentar-ho aquí el blog. Estimat lector, tinc la gran sort de jugar en el millor equip de Tercera Regional i potser, diguem agosarat, el millor equip del món. Aquest no és altre que el Club Atlètic La Cabra. Segurament no som els millors (només cal veure la classificació; anem últims), segur no som l’equip més famós de la categoria, segur no som el club amb més socis, segur no tenim les millors instal·lacions... de fet, si comencem a buscar-hi defectes potser som dels pitjors clubs de la comarca. Això sí, tenim l'Enric. I a nivell humà, som dels millors segurs! No en tinguis cap dubte! Setmana rere setmana, malgrat perdre, tots anem a entrenar cada dimarts i dijous (mai som menys de 16; quants equips poden dir el mateix?). Setmana rere setmana, tot l’equip mostra un comportament exquisit en tots els camps. Setmana rere setmana, tots marxem amb el cap ben alt sabent que ho hem donat tot (i qui fa tot el què pot, no està obligat a més diuen). Però sobretot, som un equip, amb el què això implica; som companys d’equip i el bon rotllo és permanent. Quants equips poden dir això? Sí, potser molts... però jo ara parlo del meu, d’acord?

No saps quin equip és aquest? No et preocupis, per això en David i jo vam crear el blog de La Cabra ( http://calacabra.blogspot.com/ ) on cada setmana podràs llegir La Crònica, veure resultats, i llegir entrevistes a gent del club. De fet, gràcies a aquest blog, cada dia que passa veig que m’agrada més aquest club. I si no t'ho creus, llegeix alguns dels comentaris de gent que participa en el blog. Gràcies a tots ells.

Bonus Track: El bonus track d’avui és un videoclip de “La casa azul”. Què hi puc fer, m’encanta aquest grup, el bon rotllo que porta i sobretot aquesta cançó. Genial, "y esta noche ellas cantan para mí".

http://es.youtube.com/watch?v=qKvrSNqRqEE

Happy -go- lucky

Sí, sí, fa molt i molt temps del darrer cop que vaig escriure el blog però... com bé sabeu molts de vosaltres, he tingut problemes tècnics. Primer amb l’ordinador (ja solventat al comprar un PC nou, que per cert va de perles) i segon amb internet. Aquest darrer encara per arreglar. Així doncs, us escric des de la universitat jejeje. Anem per feina!
Al fer temps que no escric, tinc un grapat de temes “yellow” per comentar! Però només n’esmentaré un, d’acord? Així no em faré massa pesat (i de pas em guardo temes per comentar més endavant, jeje).

La pel·lícula “Happy, una historia sobre la felicidad” (en anglès “Happy-go-lucky”) del director Mike Leigh. La vaig anar a veure fa cosa de 3 setmanes, en versió original. De fet, la vaig voler veure com a feina-autoimposada per a comentar en aquest blog, i la cosa va anar força bé. De què va? D’una professora de primària, Poppy (gran Sally Hawkins), que viu en el seu món feliç de mestra, vivint a la seva manera, soltera i compartint pis amb una amiga. Un dia decideix treure’s el carnet de conduir i com a professor li toca un home de caràcter totalment oposat al seu. Passa força bé, molt en consonància amb l’estil proper de les pel·lícules angleses, amb no massa ritme, però de manera agradable. El millor del film? Poder veure dues maneres de fer. Una; viure feliç a la teva manera sense importar què pensin els altres. I dues, viure amargat. Segurament ja no està en cartallera (potser sí en alguna sala de Barcelona) però si voleu veure alguna pel·lícula amb un rerefons semblant, jo recomano sempre “Melinda & Melinda”, de Woody Allen. Si bé son dues pel·lícules molt diferents, crec que tenen en comú mostrar a l’espectador dues maneres oposades de prendre’s la vida. Sigueu feliços!

Doncs si, teniu tota la raó, fa segles que no escric al blog! Però tinc una raó de pes; l'ordinador no em va bé i cada 10 minuts s'apaga sol! Sí, sí, com sentiu (bé, llegiu)! La mare que el va...! I això clar, fa difícil el poder escriure un article "curtet" dels meus de tant en tant. I direu; "oh, i com és que has pogut publicar això ara?". Doncs escribint-ho des de la biblioteca de la universitat! Què voleu que us digui, no és el mateix que fer-ho des de casa però almenys he pogut escriure alguna cosa, oi? Anem pel tema. Sabeu allò de "no hi ha mal que per bé no vingui"? No hi podria estar d'acord. El fet de no poder accedir al PC tots aquests dies (més enllà de 10 minuts comptats per dia, no fos cas que s'arraglés de cop) ha fet possible que entrés de nou al món de la lectura. Un món que tenia, per cer, força abandonat. Així doncs, ja he tornat a llegir força abans d'anar a dormir (també al tren, com no; el total de 3 hores per dia dona per molt) i he recuperat de nou llibres sobre el Tao. Així que... torno a ser força espiritual ara, mira. Bé, tampoc massa, ja em coneixeu!

Bonus Track: Mmmm... llegiu. El què volgueu, és igual! Total, pel què fan a la televisió...

Wonderful World

A la feina sempre escoltem Rac1. Al matí toca El món a Rac1, després el Minoria i La segona hora (gran Quim Morales) i després... toca anar a dinar! I ja no tornem a posar la radio fins a les 3. Llavors arriba l'hora del Tot és possible. El programa no està malament, i molts cops serveix de gran ajuda a moltes persones però... ja em cansa una mica. L'altre dia, ja no vaig poder més i amb el jefe vam decidir cambiar d'emissora durant aquella hora tot esperant el Versió Rac1 d'en Clapés i el senyor Virgili. I vam posar Rac105. Ja fa molt temps que escolto aquesta emissora per les nits, o al matí abans de sortir de casa (amb el programa Freakandó Matiné) i què voleu que us digui; m'encanta. Potser m'estic fent gran i la nostàlgia musical ja em comença a afectar d'una manera preocupant (això no és nou, ja fa temps que en notava els afectes). Però m'agrada, i em proporciona forces "moments yellow" d'aquests. L'altre dia, sense anar més lluny, vaig poder escoltar a mitja tarda, tot treballant, la cançó Wonderful world de Louis Armstrong. Segur que tots la teniu en el vostre Ipod-mental, oi? Quina gran cançó! Aquí sota us posaré l'enllaç per veure i escoltar aquesta cançó... però si em voleu fer cas, poseu-vos en situació: Agafeu una butaca còmode i escarxofeu-vos-hi, prepareu un te o un cacaolat, disminuïu la llum de la sala o abaixeu lleugerament les persianes, tanqueu els ulls i respireu fons... i llavors, només llavors, poseu la cançó. Disfruteu, i com diu la cançó...

... and I think to myself... what a wonderful world...

Bonus Track: El videoclip del què us parlava:
http://www.youtube.com/watch?v=vnRqYMTpXHc&feature=related

...vull saber-ho tot de tu...

Com molts dels que em coneixeu i em patiu sabeu, soc un fan declarat d'aquest projecte musical anomenat "La casa azul", del Guille Milkyway. I com bé sabreu molts dels que de tant en tant mireu la tv3, fa un temps es va estrenar un programa anomenat "Els 25" amb una sintonia força curiosa. Sí! Una sintonia del Guille Milkyway, de nom "vull saber-ho tot de tu" (crec que es diu així, tal qual)! Si us he de ser sincers, no he vist cap dia aquest programa... així que no el puc valorar. Però sí he escoltat la sintonia i... des de el primer moment que l'escoltes ja no pots deixar de canturrejar-la (... o com es digui/s'escrigui). No us ha passat a vosaltres? Ai... la màgia de la música! A més, com totes les cançons d'aquest músic barceloní, desprèn bon rotllo i positivisme pels 4 cantons! Com aquest blog... quina coincidència tu! :)

P.D: Gràcies per tots els comentaris de gent que s'ha incorporat al blog i pels que ja hi participeu des de el principi i sí, tal i com us dic sempre, estic obert a tota classe de crítiques (constructives o no, jeje). Ara ja no cal que estigueu registrats; escriu el teu comentari, marca la opció d'anònim i ja està. Això si, escriu el teu nom en el comentari per saber qui ets! Sempre hi quan vulguis que jo sàpiga qui ets, clar... També podeu jugar al Pacman sinó :P

Bonus Track: La cançó complerta de "vull saber-ho tot de tu" amb un acompanyament visual de la pel·lícula Lost in Translation de Sofia Coppola:
http://www.youtube.com/watch?v=SsWMiGvRpI8&feature=related

Dies de... Naruto

Fa uns quants dies que estic com malaltó i em fa malt de panxa. I estic com cansat. No se encara el per què de tot això, però per fi sembla que em recupero jeje. Però aquest blog va de coses positives, oi?! Doncs com diuen, no hi ha mal que per bé no vingui i clar, tots aquests dies fent repòs i guardant llit donen per molt temps de no saber què fer (això que l'actualització del blog de La Cabra també m'ha tingut ocupat). En fi, en un moment d'aquests, vaig agafar el primer tomo de Naruto (un manga de Masashi Kishimoto, força conegut i popular avui en dia) i el vaig rellegir de nou. I després vaig agafar el segon. I el tercer, i el... ara passo pel 24! Mare meva! La veritat és que podria parlar-vos d'aquest manga llarga estona, però com molts no us interessarà ni el més mínim, altres ja el coneixeu de sobres, i alguns no sabeu llegir (sí sí, humor surrealista a tot drap! Malalt i tot!)... doncs millor no ho faig. Això sí, us diré que el tema principal és el de lluitar per allò que volem però sobretot lluitar per complir els nostres somnis (en el cas del protagonista, lluitar per ser el millor ninja). Sigui com sigui, i costi el què costi! No deixis que ningú et digui que ets un inútil; tu també ho pots aconseguir! I no parlo de ser ninja, eh... que s'ha d'explicar tot, tu! :)

Bonus Track: Per què no sigui dit que soc una mica freak (que sí, com casi tothom), aquí us deixo un vídeo d'una colla d'amics encara més freaks... lluitant en plan Naruto. Tot sigui dit, els efectes estan força currats, si senyor!

http://www.youtube.com/watch?v=LCdLt3BaA70

Proteccion solar

Segurament molts ja heu vist aquest vídeo, o n'heu sentit a parlar. Jo ja l'havia vist (i disfrutat) fa temps, però gràcies a en Maikel avui l'he pogut recuperar. Gent, mai és mal moment per tornar-lo a veure. Sobretot en dies de baixón o per l'estil. Aquí us el deixo, disfruteu-lo... tant si esteu de baixón com si no ;)!

http://www.youtube.com/watch?v=6IzmKz2q-WM

Concert Coldplay al Palau Sant Jordi

Fa cosa de 3 anys, vaig veure per primer cop el videoclip Fix you del grup Coldplay. Coneixia vagament el grup, de cançons com Yellow o Trouble, però mai m'havia dit res. Al veure aquest videoclip (disponible en aquest blog, a la part dreta), la meva opinió vers el grup va cambiar i em vaig prometre a mi mateix que un dia jo viuria aquesta cançó en un concert. Com el què es veu (s'escolta i es sent) al final del vídeo, vaja. Dissabte 6 de Setembre de 2008, ho vaig poder complir. Sabeu... una d'aquelles coses que tens marcades a la llibreta de la vida, en la secció "coses que has de fer abans d'estirar la pota"? Doncs això. Ja la puc "tatxar" de la llista! Ara només em queden... un pilot de coses més per fer!

Anem pel concert. Brutal. I no, ningú es va dormir! Això sí, era un concert de Coldplay per a fans de Coldplay... si no t'agrada el grup, no es convertirà en el concert de la teva vida. Tinc que dir, però, que tenen un molt bon directe, força potent, i això no ho esperava. Vaig poder omplir el meu Ipod mental de molts moments yellow (fent publicitat del blog en el meu blog; molt bé Dani, segueix així!). Albert, un concert inoblidable, oi? Curiositat; les nostres localitats eren en un lateral llunyà de l'escenari. Començat el concert, i veient que encara hi havia molt espai a la pista central, vam decidir saltar la barrera i anar a la pista. Un concert no es pot viure assentat en una grada, s'ha de viure a peu de pista! Clar que sí! Per cert, aquí us en deixo algun vídeo, per compartir un d'aquests moments dels que parlo sempre aquí amb vosaltres. Mira, m'agrada compartir. No us perdeu tot un Palau Sant Jordi cantant i saltant... i sí, hauria d'haver gravat més estona la cançó, però la volia disfrutar plenament i en directe :)

Sabeu, a vegades surt a compte saltar algunes barreres... ah, i Viva la vida!

Ja tinc Facebook! Jaarrl! (això de "jaarrl" no ha quedat massa bé, oi?)

Doncs si, ja tinc Facebook (pronunciar-ho en anglès, no en català, aixi; feisbuk! ). Feia dies que l'Arnau m'anava al darrere (no literalment) amb la dèria de que em fes un Facebook, que era "lo más de lo más" en noves tecnologies comunicatives, que en dic jo. M'ha sortit el nom ara mateix, tu, així tal qual! El què passa és que, entre que l'Arnau és polític (i per això no te'l creus massa; per inèrcia) i altres coses que tens per fer, doncs mai acabava de trobar el moment. Però fa qüestió de 2-3 dies vaig decidir que el moment... havia arribat. I aquí em teniu! Bé, és un dir, aquí no, al Facebook vull dir. I quina sorpresa! No està gens malament, la veritat! Sobretot perquè amb un parell de persones que coneguis, aquell parell de persones en coneixen moltes més (que potser tu coneixes, o no clar, tot no pot ser tampoc) i aquestes, en coneixen moltes més... és un no parar! I d'aquesta manera, en qüestió de 2 dies, he reconegut antics companys no ja de l'E.S.O. sinó també del Guillem de Montrodon! Tela, tu! I què voleu que us digui, això m'ha donat peu a pensar (activitat que intento evitar sovint però que mira, a vegades es posa bé). El meu pare sempre diu que els bons amics es poden comptar amb els 5 dits de la mà. És possible que així sigui, però què son bons amics? Hmmm... per a mi, bons bons amics son aquells més propers, aquells de fa temps (sí sí, ara vindria tot allò de "son els que no et fallen mai", "els que hi son en els bons i en els mals moments", etc... però us ho estalviaré), aquells que visiten el teu blog sovint malgrat no deixar-hi mai cap comentari, sols per després en riure's del què escrius (és probable que jo en el seu lloc faria el mateix ;)), o aquells amb els que celebres els aniversaris. Tal i com vam fer el dissabte passat, eh gent? Aquests son els bons amics! Però també hi ha tota la resta, i tots ells també son amics! I tant que sí! Els antics companys d'escola, d'institut, d'universitat, la gent amb qui treballes, la gent del messenger, els veïns, les persones amb qui et creues anant a treballar cada dia, el quioské (està ben escrit, així?) a qui compres el diari dia rere dia, els amics dels amics amb qui hi has parlat una mà de cops però no tens ni idea de com és diu... en fi, em sembla que ja m'ha quedat prou "ensucrat" tot plegat i millor ho deixo aquí per evitar-me noves burles (jeje benvingudes siguin, així fem conyeta).

Ah, i sigueu feliços!

Bonus Track: Volia posar el "friends will be friends" de Queen però m'ha semblat que el comentari d'avui ja no era apte per diabètics així que... posaré algun enllaç a muchachada nui, que sempre fa gràcia, tu. Zubizarreta!!!:

http://www.youtube.com/watch?v=5KXnj4QAw50&feature=related

Perquè em ve de gust... però sobretot pensant en vosaltres, estimats lectors

Ara que la nit s'ha fet més llargaaaa... és broma! Ara sí; ara que encara tinc vacances (fins dilluns, i això no és molt marge d'acció però en fi) he decidit millorar aquest blog tant com pugui. Com heu pogut veure, he tret la imatge gegant que apareixia a la part superior. De fet feia més nosa que servei i el què interessa és la rapidesa i el dinamisme a l'hora de llegir el comentari, no? Doncs això. També he cambiat la meva foto, ara molt més xula... com si em fes el xulo, vaja (més xula, anant de xulo... el nivell d'humor és aquest!). I també he afegit uns quants vídeos del youtube, així en plan videoclips de grups que m'agraden. A veure què us sembla aquesta nova manera de fer!

Bonus Track: Una petita suggerència, podeu escoltar els videoclips mentre llegiu els articles i/o els comentaris... queden força bé ;)

Hellboy II The Golden Army

El millor seria, un cop tornat de vacances comentar-les i explicar com ha anat tot. Això seria el millor, el més correcte. Però no em ve de gust, així que ho faré més endavant. Però el que si que em ve de gust és comentar l'estrena cinematogràfica destacada (almenys per a mi) de la setmana, que no és altre que Hellboy II, the Golden Army.

No se vosaltres, però jo ja en tenia ganes (i més si vas per el Multicines Sucre sovint, i veus tots els cartells gegants promocionals de la peli per a tot arreu). Tinc que dir que, gràcies a Internet, jo ja la he vist (en V.O.S. això sí) i... m'ha agradat força. Potser més que la primera i tot! Clar, al ser la segona part, ja no ens fa falta la introducció de cada personatge i podem anar de cap al tema; al pur i dur entreteniment, acció i diversió de la trama. Es nota que tant el director com els actors i l'equip artístic d'aquesta pel·lícula s'han deixat anar i han disfrutat com camells. Veure moments com en el que Hellboy comparteix cerveses amb l'Abe parlant de noies, el mateix hellboy en plena infància escoltant el prof. Bruttenholm explicar-li un conte, o una de les picabaralles verbals entre el dimoni i el nou integrant "protoplasmàtic" Johann Krauss, faran les delícies de tot fan del còmic d'en Mignola (com jo, jeje) o de la saga en general. Per no dir que, qui encara no ho era, amb aquesta peli es farà fan total del director. Així doncs, aquest divendres (o a partir d'aquest) toca disfrutar d'una bona peli d'acció, humor però sobretot d'entreteniment d'alt nivell, fet amb gràcia al cine.

Ah, i tranquils, les vacances ja les comentaré ;)

Bonus Track: Aquí us deixo l'enllaç del trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=aG0wsBrq7jI

Hijo de Puta, hay que decirlo más!

Com ve sabeu alguns de vosaltres, soc un fan de l'humor surrealista que practiquen els integrants del programa Muchachada Nui (o La Hora Chanante, en el Paramount Comedy). Estic fart de veure'm tots els Celebrities que trobo, l'Al fresco del Marciaaaaaaaaaaaaaaaaal! (p'a serviros) o l'Enjuto Mojamuto per dir-ne alguns. Hi ha altres gags, que tampoc maten, també és veritat. Però en fi, m'agrada, tu!

Per cert, me'n vaig de vacances! Tota la setmana estaré fora, si, i per això no podré escriure res aquí (sort que porto ja més d'una setmana sense escriure... així ja esteu acostumats i no us afectarà tant! ai, estic en tot, eh...). Per això, aquí us poso una mostra més d'aquest humor surrealista perquè, "Hijo de Puta, hay que decirlo más! Hay que decirlo más!".

Sort i... sigueu feliços!

Bonus Track: Aquí el teniu, l'enllaç del vídeo del què us parlo:

http://www.youtube.com/watch?v=MXolkYmTzsQ

Ja torno a tenir Internet!

Em sap greu gent, però el moment yellow d'avui no pot ser un altre; Ja torno a tenir Internet!! Déu meu!! Quin descans, la veritat! Sí, només feia 2 dies que no en tenia però... ho trobava tant a faltar! Crec que en soc addicte! (almenys una mica, si!). Mireu... gent del messenger, el meteocat, el travian, la programació del cine, el youtube, la pàgina web lavanguardia.es, altres blogs, el "descarregador" desdeunlugarmejor... tot això és com el pa meu de cada dia!! I per fi... ho torno a tenir tot al meu abast. Torno a estar connectat al món!!!!!!

Bonus Track: Gent, m'he enamorat... musicalment i visualment (i quí sap en quins nivells més!). Aquí us poso l'enllaç d'aquesta jove artísta que, de seguir així, potser d'aquí poc en sentim a parlar. Qui sap! Maikel, no babegis massa eh... noia mig escossesa i japonesa (jejeje):http://www.youtube.com/watch?v=H1RXfiRPE74

Yellow

Molt bon dia a tothom! Ara feia dies que no escribia, oi? Perfecte, així he pogut replantejar-me un parell de cosetes del blog. Per exemple, el seu títol. Potser ja ho he explicat (o potser no) però té a molt a veure amb la sensació i les emocions que em proboquen una cançó molt concreta. Tots tenim no sols una cançó especial, sinó moltes, centenars segurament, però com no podia posar-les totes com a títol del blog per raons evidents (per manca d'espai de text, vaja jeje)... n'havia de triar una en concreta. I la cançó "yellow" del grup anglès Coldplay m'anava de perles per mostrar el caire que volia que tingués aquest projecte. Yellow no és només un color, és una estat de felicitat per a mi. No sé quin sentit tindrá la cançó pel mateix grup o què volien explicar al escriure-la i interpretar-la (bé, una mica d'idea si em faig), però sí sé quin sentit té per a mí. No només buscar el sentit de les coses és bo, també és molt bo buscar i descobrir el sentit que tenen aquestes coses per a vosaltres. Per això, moment de reordenament, de començar de nou, però sense oblidar el camí fet fins ara.

Doncs aquí teniu l'enllaç del videoclip i la lletra perquè pogueu escoltar (i cantar en plan karaoke si voleu, jeje) la cançó i alhora saber també què diu la seva lletra. Disfruteu-la i... sigueu feliços! :)

http://www.youtube.com/watch?v=qI8I6qcxWyU&NR=1

"Yellow"

Look at the stars,

Look how they shine for you,

And everything you do,

Yeah, they were all yellow.

I came along,

I wrote a song for you,

And all the things you do,

And it was called "Yellow".

So then I took my turn,

Oh what a thing to have done,

And it was all "Yellow."

Your skin,

Oh yeah your skin and bones,

Turn into something beautiful,

You know, you know I love you so,

You know I love you so.

I swam across,

I jumped across for you,

Oh what a thing to do.

Cos you were all "Yellow",

I drew a line,

I drew a line for you,

Oh what a thing to do,

And it was all "Yellow."

Your skin,

Oh yeah your skin and bones,

Turn into something beautiful,

And you know,

For you I'd bleed myself dry

For you I'd bleed myself dry.

It's true,

Look how they shine for you,

Look how they shine for you,

Look how they shine for,

Look how they shine for you,

Look how they shine for you,

Look how they shine.

Look at the stars,

Look how they shine for you,

And all the things that you do.

Ironman o Capità Amèrica?

En un dels viatges en cotxe, dels molts que vam fer el cap de setmana passat (gran cap de setmana a Palafrugell), vam tenir una interessant conversa. Bé, interessant almenys per a mi... jeje. El tema de conversa era la "Civil War" de la casa Marvel. Què és això de la Civil War? Resulta que, en el món de la Marvel, els super herois han arribat en un punt mort en què s'han de decidir entre registrar-se o no. Els herois emmascarats, amb la seva dèria de combatre el mal, sempre acaben causant desperfectes a mobiliari urbà, edificis i també, per desgràcia, a terceres persones. Una acció desafortunada d'uns super herois acaba en tragèdia causant centenars de morts, entre ells molts nens d'una escola pròxima. Això comporta que el govern hi posi mà al tema i obliga a registrar-se a tots els super herois. Què comporta això? Doncs que molts d'ells, emmascarats, es vegin obligats a revelar la seva identitat públicament (el cas més sonat, el de Spiderman), siguin entrenats pel govern (i per tant, al servei del govern) i un sou fixe (que tampoc està malament). Tranquils, ja acabo. Aquesta mesura adoptada no agrada a tothom i aviat es formen dos bàndols; els que estan a favor de l'acta de registre (amb Ironman al front, i amb ell Mr. Fantàstic, Hank Pym o el Vigía), i els que no, i per tant, perseguits per la llei (amb el Capità Amèrica al davant, i amb ell Spiderman, Luke Cage o Daredevil). Això comporta que, els herois no registrats... esdevenen delincuents, doncs no compleixen la llei. I aquí tenim la comunitat heroica dividida! En guerra civil! I... ja està! No ha estat tant dur com semblava, oi? El tema dona molt per més, i qui estigui interessat que m'ho demani i jo li passaré "bibliografia" sobre el tema.

I direu; "però Dani, què té a veure tot això amb els moments yellow?". En principi res, però em serveix per introduir la nova enquesta que podreu trobar al blog. La darrera enquesta (gràcies a tots per la participació) a la pregunta "què us fa feliç?", la resposta guanyadora és... "mmm... comodí del públic?" Jajaja, ben fet gent!

Anem per la pregunta d'aquesta setmana. El tema és que el personatge d'Ironman, vist el què representa l'acta de registre, es decanta per estar-hi a favor. En canvi, el Capità Amèrica s'hi oposa clarament, en part per passar a formar part d'el què ell entén per un abús del govern per tenir els super herois a les seves ordres. Ironman representa la RAÓ; el Capi representa EL COR. I jo pregunto; en què us baseu més a l'hora d'actuar en el dia a dia; amb el raonament? O amb el cor?

Fa cosa d'una setmana, en el programa Minoria Absoluta de Rac1, van proposar a l'audiència que enviessin possibles cançons per l'Oriol Pujol. Resulta que el personatge (interpretat per el gran Queco Novell) tenia una sintonia de fons per cada cop que sortia. I aquesta sintonia, necessitava d'una lletra. La sintonia era la de la sèrie "The Young Ones", coneguda aquí per tots com "Els Joves" (que gran és aquesta sèrie, tu!). Doncs bé, resulta que al llarg de tota la setmana, cada dia el personatge de l'Oriol Pujol cantava la sintonia amb la lletra escrita per algun oient. En Jaume (el meu "jefe") i jo vam decidir enviar-ne una a veure què tal. La lletra feia així, i alguns l'heu patit aquest cap de setmana a Palafrugell (jeje):

Oriol Pujol, les patilles no et deixen sol!

Oriol Pujol, no ets un qualsevol!

Oriol... Pujol... del niu aixeca el vooool!

Ves amb compte... que no et guardin... en formoool!

I sí, aquest dilluns (o sigui ahir) la nostra lletra va ser escollida! Ja veieu, és una tonteria com una altre, no varem guanyar res però mira... almenys van dir els nostres noms i la cançó no va sonar malament del tot! Seran aquests els meus 5 minuts de fama!? Ni idea. Però, mira, després de tants anys escoltant aquest programa cada dia... doncs, fa com il·lusió que et mencionin, oi?

Bonus Track: Aquí us poso l'enllaç de la capçalera de la sèrie "The Young Ones". On sentiu la tornada de la cançó, hi podeu posar la meva lletra ;)

http://es.youtube.com/watch?v=meioyAthGDw

Bon dia

Tal i com vaig poder escoltar en el programa El món a Rac1 ahir, s'ha reeditat el disc Bon dia del grup de rock català Els Pets. Més en actiu que mai, per cert! Podríem dir que aquest va ser el disc que va acabar de llençar el grup de Constantí; el disc que realment els va llençar a la fama. Potser celebrar els 10 anys de la seva edició és motiu de sobres per la seva reedició, potser sí, però al meu parer (i aquí és on entra, com sempre, la nostàlgia) és un dels seus millors treballs. Cançons com Bon dia, Una estona de cel, dissimulat, o Bona nit (per dir-ne algunes) ja formen part del meu I-tunes mental. Un disc (en el seu moment el vaig adquirir en cassette; tela!) positiu, fresc, alegre, quotidià i (també altre cop, i amb una tendència cada cop més present en les seva discografia més actual, ja no tant reivindicativa) en certa manera nostàlgic. Ai la nostàlgia! Potser per culpa d'ella he fet aquest escrit avui. Sigui com sigui, tenia ganes de comentar algun dia aquest grup, perquè escoltar, i sobretot cantar, cançons seves és una delícia i molt... moments yellow jajaja. Estic molt molt molt a favor de cantar cançons, per cert. Ja sigui a la dutxa, rentant plats, conduint o cantant-la pel singstar de la playstation. Ara que hi penso, Els Pets en concert a Torelló molt aviat... a veure si hi puc anar!

Bonus Track: Aquí us deixo un enllaç al youtube d'el concert d'Els Pets al Música Viva de Vic del 2001, crec que posa. Segurament jo estava per allà. La cançó és "Por" i sí, ja sé que no és del disc Bon dia, però... m'encanta aquest vídeo. http://es.youtube.com/watch?v=m6rByOd5rmQ

Concert Quim Vila

Ahir mateix, diumenge 6 de Maig, Quim Vila va actuar al teatre Cirvianum de Torelló. Potser alguns de vosaltres hi vau poder anar (parlo llançant frases a l'aire per si hi ha algun lector nou, doncs aquest blog s'ha adherit ja a l'osonosfera). Doncs bé, com que qualsevol excusa és bona per anar a Torelló i a més, veure un recital-concert-monòleg en directe (i gratis!), allà hi vam anar en Miquel i jo. Llàstima que la resta de la colla no poguéssiu venir perquè varen ser dues hores de no parar de riure (i el sentit de l'humor és bàsic per ser feliç)! Per sort, em teniu a mi (o no, mai se sap) i aquest blog i aquí us deixo dues petites perles. A veure si les sé posar, perquè ordinadors i jo a vegades no ens portem massa bé. Espero que sí. Una perla en forma de vídeo perquè us feu una idea del directe. El vídeo no dura massa estona, però son prou interessants... a veure què us sembla! En tenia un altre apunt... però tardava molt molt molt a carregar-se... En fi! Estimats lectors i lectores, Quim Vila Rules!

Bonus Track: "El regal de la felicitat pertany a qui el desenvolica", Anònim.